Elx: L essència il·licitana

Elx, municipi situat al sud-est d’Espanya (província d’Alacant), ciutat bimil·lenària i capital del Baix Vinalopó, és la segona ciutat més poblada de la província d’Alacant i la tercera de la Comunitat Valenciana, amb una extensió de 326,1 qm² i una població de més de 245.000 habitants (INE 2025).

Vam passejar per una ciutat fascinant que combina a la perfecció la seva herència ibera, islàmica i cristiana. És mundialment coneguda per ser l’única ciutat que posseeix tres Patrimonis de la Humanitat: El Palmerar, El Misteri d’Elx i el Museu Escolar de Puçol, tres reconeixements de la UNESCO, que la convertiren en una destinació cultural i paisatgística inigualable.

A més d’aquest impressionant llegat històric, Elx gaudeix d’una ubicació estratègica a pocs quilòmetres de la mar Mediterrània, fet que li atorga un clima suau i lluminós tot l’any. El riu Vinalopó travessa i vertebra el nucli urbà, creant un paisatge únic on els ponts i l’omnipresent oasi del Palmerar s’entrellacen amb l’arquitectura.

Cal destacar també que la ciutat és un gran motor econòmic, sent un referent internacional en la indústria del calçat, la qual cosa explica el seu dinamisme com a gran urbs moderna.

Vam gaudir del passeig i ens vam deixar sorprendre per l’essència il·licitana!

El Palmeral d’Elx.

La nostra visita va començar i va estar sempre envoltada pel Palmerar d’Elx, el bosc de palmeres més gran d’Europa. Més que un simple parc, és un sorprenent sistema agrícola i de reg dissenyat originalment pels fundadors musulmans de la ciutat al segle X. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000 i passejar entre els seus més de 200.000 exemplars va ser, literalment, caminar per un immens oasi històric.

El Centre Històric.

El cor d’Elx és un gresol de civilitzacions on la pedra explica la història de la ciutat. En el nostre recorregut pel centre històric vam visitar meravelles com:

Palau dels Altamira: També conegut com l’Alcàsser de la Senyoria, aquesta imponent fortalesa medieval va ser residència de la noblesa, presó i fins i tot fàbrica de teixits. Avui, magníficament restaurat, és una peça clau per entendre el passat defensiu i senyorial de la ciutat.

Torre de Calahorra: A escassos passos hi ha aquesta robusta torre d’origen almohade (segle XII). A la seva època, defensava la porta d’entrada principal a la vila emmurallada des del camí d’Alacant.

Convent de la Mercè y Banys àrabs: És un edifici fascinant que actua com una autèntica càpsula del temps. El seu tresor més gran va romandre ocult durant segles al seu subsòl: els Banys Àrabs. Vam baixar-hi i vam poder endinsar-nos en la intimitat i el refinament de la cultura andalusina.

Basílica de Santa Maria y el Misteri d’Elx: Aquest bell temple barroc és l´escenari del famós Misteri d´Elx. Vam conéixer els detalls d’aquesta joia cultural que ha sobreviscut ininterrompudament des del segle XV.

El Misteri d’Elx és un drama sacrolíric d’origen medieval que es representa cada mes d’agost. Cantat íntegrament a capella en valencià antic i llatí, recrea la Dormició, Assumpció i Coronació de la Verge Maria. És una de les joies culturals més importants d’Espanya i ha sobreviscut ininterrompudament des del segle XV. Pel seu valor incalculable, va ser declarat Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Plaça de la Glorieta y rèplica de la Dama d’Elx: Per acabar el nostre passeig, vam fer* una pausa a la Plaça de la Glorieta. Allà vam admirar la rèplica de la Dama d’Elx, l’ànima i la gran icona de la ciutat.

Dinar al restaurant ‘Paquito’.

El menú va incloure entrants, arròs en costra, beguda, postre i café.

Museu d’Art Contemporani d’Elx (MACE).

A la sala d’exposicions temporals del Museu d’Art Contemporani d’Elx (MACE), vam visitar l’exposició ‘L’esperit de la matèria’, una mostra que convida l’espectador a viure la pintura com un espai de reflexió i experiència espiritual. La visita ha sigut guiada pel seu autor Paco Santana i el director del museu, Miguel Pérez Blasco.

L’obra de Paco Santana se situa en la tradició espiritual de la pintura espanyola. Paco ens va explicar, a través de fragmentacions vetlades i fissures, unes pintures que revelen la fragilitat humana i, al mateix temps, una esperança que emergeix des de la ferida.

Colors terrosos, ocres i negres profunds van construir un univers visual que evoca l’ascesi, la passió i la memòria d’una tradició que dialoga amb el present.

Mª Carmen Izquierdo Molins.
Juli Sanchis Aguado.
Fernando Cuenca.

Galeria fotogràfica del viatge a Elx

Aquest any la persona guardonada ha estat Don Enrique Cervera López, rector de la parròquia de La Miraculosa, per la seua llarga trajectòria cultural a Picassent.

El sopar, que es celebrarà al Poliesportiu de Picassent com és habitual, serà elaborat per Felipe Blasco, qui tots els anys ens sorprèn amb els seus menús. El preu per persona, socis i no socis, serà de 30€.

El dissabte dia 2 de juny realitzarem una eixida cultural que consistirà en una visita guiada al Castell d’Alaquàs i al Museu del Palmito i a la cisterna medieval d’Aldaia. L’eixida serà a les 9:30 des de baix del campanar i la visita guiada començarà a les 10:30. La tornada serà cap a les 14:00 i tots aquells que ho desitgen podran dinar al Poliesportiu de Picassent. Aquesta activitat té un preu de 10€ que inclou l’autobús i el guia local.

El Castell d’Alaquàs

Obert al públic en 2003 i rehabilitat en 2007, el Castell d’Alaquàs és un clar exemple de l’arquitectura de l’Edat Moderna i en l’actualitat serveix com a centre cultural i educatiu d’aquesta localitat de l’Horta Sud.

La visita, que tindrà una durada aproximada d’una hora, inclou l’explicació sobre la història i la construcció del castell, així com interessants detalls sobre l’estructura, les plantes del palau o els paviments entre altres.

Foto: commons.wikimedia.org

Museu del Palmito d’Aldaia (MUPA)

El MUPA és el centre de difusió de l’artesania i l’art del palmito valencià. Presenta una extensa representació de palmitos amb cronologies que van des del s. xvii fins als nostres dies, com també un ampli repertori de maquinària tradicional, peces i utensilis típics del procés d’elaboració del palmito. El MUPA té el reconeixement de Col·lecció Museogràfica Permanent de la Comunitat Valenciana. Està situat a la Casa de la Llotgeta, un edifici del final del s. xvi i principi del xvii.

El MUPA disposa de la Sala de la Llotgeta, destinada a exposicions temporals sobre el món del palmito i la cultura en general.

Foto: levante-emv.com

Els detalls d’aquest nou viatge són els següents:

L’eixida serà el dissabte 28 d’abril a les 6:00 hores des de baix del campanar. Arribarem a migdia a la ciutat de Valladolid i dinarem a l’hotel NH Valladolid****. Per la vesprada visitarem part de la ciutat i el sopar serà lliure, a càrrec de cadascú.

Al dia següent, diumenge 29, ens desplaçarem a Tordesillas i Simancas per gaudir del seu patrimoni històric.

El dilluns 30 anirem a Medina del Campo, on visitarem el Palau Testamentari d’Isabel la Catòlica així com altres llocs d’interés. A la vesprada tornarem a Valladolid per fer la “Ruta de l’heretge”, inspirada en la novel·la de Miguel Delibes.

Per finalitzar el viatge, el dimarts 1 de maig aprofitarem el matí per apropar-nos al monestir cistercenc de Santa Maria de Valbuena, seu de les “Edats de l’Home” i Peñafiel. Després, emprendrem la tornada a Picassent.

El viatge té un preu de 290€ per als socis i 300€ per als no socis. El mateix inclou l’allotjament en règim de mitja pensió a l’hotel, l’autobús, els guies locals que ens acompanyaran al llarg del viatge. La resta de despeses seran a càrrec dels assistents. Tots aquells interessats, feu-ho saber a Vicent o Ernest o a la nostra adreça de correu electrònic a la major brevetat per tal de reservar les habitacions a l’hotel.

Amb aquest acte, inclòs dins de les celebracions pels nostres 25 d’anys d’història, l’Associació pretén immortalitzar una de les tradicions més reconegudes a la nostra localitat i la qual ha sigut celebrada i compartida amb tots els nostres socis i socies des dels nostres inicis.

L’obra, realitzada per l’amic i artista local Paco Santana, està formada per dues figures de bronze que representen els personatges del Vell i la Vella. Aquesta ha estat col·locada als bancs de pedra de l’ermita junt amb una placa commemorativa de la donació per part de la nostra l’Associació.

El multitudinari acte d’inauguració, organitzat junt amb l’Ajuntament de Picassent, va ser tot un èxit i va incloure, a més, les presentacions del llibre sobre el Vell i la Vella redactat per Eloina Hernández i il·lustrat per Alberto González i l’exposició fotogràfica de Vicent Tronchoni, membre de Picafoto, sobre l’evolució de la creació de les escultures realitzades per Paco Santana.

Aquesta obra és fruit del treball d’investigació i recopilació d’informació sobre la nostra Associació per part d’Eloina Hernández, i amb ella es pretén documentar tot el que han significat 25 anys plens de cultura compartits amb els nostres socis: viatges, concursos de targes nadalenques, premis, concerts, exposicions, biennals de pintura, conferències i moltes més celebracions.

Volem destacar la seua autora, Eloïna, pel seu compromís amb la recuperació i documentació de la nostra trajectòria, la qual queda perfectament reflectida i estructurada en el seu treball.

Tots els assistents seran obsequiats amb un exemplar del llibre com a mostra d’agraïment de l’Associació als seus socis i simpatitzants pel seu recolzament durant aquests 25 anys d’història.

Aquesta tradició, recuperada per l’Associació en 1995, se celebra cada tercer dimecres de Quaresma i té com a protagonistes dos ninots que representen un vell i una vella: Salvoret i Pepiqueta. Aquestes figures se situen a la porta de la casa del nostre president, Vicent Albert, al carrer de Colon a Picassent, acompanyades de cartells que inclouen crítiques socials en un to irònic i humorístic, redactades pel nostre bon amic Juli Sanchis, Harca.

Durant els primers anys de celebració del Vell i la Vella, els ninots, indumentats per Mª Julia Aguado, eren cremats com si d’una falla es tractara. Anys després, l’artista local Paco Santana va crear uns ninots que s’han conservat festivitat rere festivitat.

A banda dels ninots i els seus cartells, altre dels atractius del Vell i la Vella és el seu tradicional berenar: xocolata calenta i bunyols casolans elaborats de forma quasi continuada per Julia i les seues ajudants durant tota la vesprada.

Per tot açò, volem fer de 2018 l’any d’aquesta tradició que tan representativa és de la nostra localitat i que a tanta gent uneix cada mes de març.

A continuació podeu llegir un dels últims cartells que han acompanyat Salvoret i Pepiqueta i que té com a protagonistes al nostre grup de fotografia PICAFOTO i a altre dels emblemes de Picassent, la torre Espioca:

«Saps, Salvoret?
El grup PICAFOTO han donat la campanada posant d’actualitat la Torre d’Espioca, tan
abandonada
El que no aconseguiren els enemics en qualsevol moment pot passar si no es restaura
aviat a terra la podem trobar
I què em dius de la violència de gènere? es podrà açò suportar i és que no denuncien
inclòs denunciant acabem en soterrar
Ai, Pepiqueta…
Falta voluntat política i mitjans per actuar si assumirem la igualtat el tema estaria millor
encaminat
Què farem de les pensions? Mariano pareix que ho té clar furgant, furgant en la vedriola
ens ha deixat nets com un plat
Pitjor ho tenen els joves que comencen tard i mal a treballar si han de cotitzar els anys
que demanen als 90 encara hauran de fitxar.”

Visitarem el dissabte dia 10, el poble de Manzanares El Real, el qual ofereix un ric patrimoni històric, artístic i cultural. Poble que estigué construït per un conglomerat de gents pertanyents a diferents províncies, inclòs per moros granadins. Ja tenim reservada visita, amb guia inclòs, al Castell dels Mendoza. Un palau fortificat, transició del Gòtic al Plateresc, que és el millor conservat de la Comunitat de Madrid.

Donarem una volta pel poble acompanyats de guia que ens explicarà l’Església de Nostra Senyora de les Neus del s. XV, la qual mostra el Gòtic serrà madrileny, així com tot allò d’interés cultural. Dinarem a Manzanares i a mitjan vesprada ens traslladarem a Madrid on pernoctarem, amb temps suficient perquè cadascú faça el que li vinga de gust en la Vila i Cort.

El diumenge dia 11 anirem al Museu del Prado per visitar l’exposició de Fortuny. Marià Fortuny i Marsal, fou un pintor, dibuixant i gravador català, i una de les figures més excepcionals de la pintura catalana del s. XIX. Va tindre una vida breu, però va deixar una petjada molt destacada en la Història de l’Art. Fortuny no va ser indiferent a tot el que va veure i viure en els seus diferents viatges. Totes aquestes experiències van traspuar la seua obra.

L’Associació donarà complida informació sobre el viatge, segons s’aproxime la data.

L’acte comptà amb la presència de de desenes de xiquets i xiquetes del nostre poble, orgullosos dels seus treballs, acompanyats pels seus familiars, a més de representants de les diverses escoles, membres del jurat i personalitats de l’Ajuntament.

Els guanyadors d’aquest any van ser elegits el passat dijous 14 de desembre per un jurat format per:

Manel Granell Rodríguez – Il·lustrador i dissenyador gràfic

Carlos Ferri Gómez – Guanyador de la XV edició del concurs

Juanfran Martorell Cuartero – Representant de l’Associació

Antonio Esquinas – Representant del col·legi Comarcal

Cristóbal Fortuny – Representant del col·legi Sant Cristòfor

Després d’una llarga i difícil deliberació per la quantitat i qualitat de treballs realitzats pels alumnes de les escoles de Picassent, els premiats en la XXVI edició han estat els següents:

Guanyadors 1r cicle:

1r premi – Daniela Olivares Vidal (Carolines) – Tarja seleccionada per a la propera felicitació nadalenca de l’Associació.

2n premi – Martina Fernández (Carolines)

3r premi – Yanely Martínez Ferrer (Príncep d’Espanya)

Guanyadors 2n cicle:

1r premi – Laura de Julián (Carolines)

2n premi – Alejandra Del Amo Yuste (Sant Ignasi)

3r premi – Estrella Flores Armengol (Comarcal)

Guanyadors 3r cicle:

1r premi – Ruth González Miedes (Sant Cristòfor)

2n premi – Lucía Parrilla Izquierdo (Sant Ignasi)

3r premi – Mar Senchermès (La Comarcal)

Mencions especials:

A les classes de 2on A, 2on B, 3er A, 3er B, 5é A i 5é B de l’escola Comarcal.

Edifici Bombas Gens

Projecte sorgit de la necessitat de compartir amb la societat part del rebut d’ella. Actualment FPAA s’articula mitjançant tres àrees: Art, Investigació i Acció Social. L’objectiu de l’Àrea d’Art és contribuir a l’increment de la sensibilitat artística en la societat, per això posa esta col·lecció a disposició del públic. L’Àrea d’Investigació es dedica a estudiar i divulgar aspectes relacionats amb la malaltia de Wilson i altres malalties rares. L’Àrea Social es preocupa pels més necessitats, principalment els menors en situació de vulnerabilitat i busca el seu benestar atenent les seues situacions bàsiques.

La Fundació per Amor a l’Art inclou tres exposicions importants: La Història de la creació  i desenvolupament de la fàbrica Bombas Gens, que data de 1930, instal·lada en un espai de l’Horta periurbana de València, al costat de l’antic nucli de poblament de Marxalenes, fundat en època medieval. Geografia del Temps, una exposició geogràfica que ens indica que un paisatge no hi és mai, ahí. Percebre i representar un territori és convertir-lo en un paisatge, es trobar les paraules per a narrar-lo o les imatges que estabilitzaran una sèrie de signes confusos en l’espai ordenat de la placa fotogràfica. Ornament = delicte?, aquesta exposició és la primera presentació pública de la col·lecció Per Amor a l’Art a Bombas Gens Centre d’Art i mostra l’obra d’una sèrie d’artistes que treballen en els àmbits de l’ornament i l’abstracció, així com les seues relacions i vincles.

Inclou artistes clàssics i contemporanis que plantegen, per exemple, les imatges referides a la botànica o a les flors com a elements centrals de la seua pràctica, a manera de patrons abstractes a partir de les formes de la natura.

Una visita que resultà molt interessant i agradable i que repetirem a altres indrets que mostren interès per a nosaltres. A més de recomanar-los que no es perden aquestes meravelloses exposicions de Bombas Gens i de la Fundació Per Amor a l’Art.