La nit del passat dissabte va tindre un so hipnòtic i vibrant a Picassent. A les 23.00 h, l’auditori de la Societat Artístic Musical Picassent va «pujar el teló» per al concert inaugural del cicle “Picassent Sona Bé”, una nova iniciativa que promet enriquir l’agenda cultural de la localitat. La responsabilitat d’esta estrena va recaure sobre Llobarros, un trio que va demostrar per què és una de les propostes més singulars i potents de l’escena musical actual.

Picassent Sona Bé.

El cicle “Picassent Sona Bé” és un projecte impulsat per l’Ajuntament de Picassent i l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado, amb la col·laboració de la Societat Artístic Musical Picassent. Esta iniciativa se suma a la ja consolidada oferta de l’Associació (AACA), que inclou activitats tan diverses com la Coral, viatges culturals, el concurs de postals de Nadal o els premis culturals, per exemple, amb el qual s’enrobustix com un motor cultural clau per al municipi.

La presentació de l’esdeveniment va ser a càrrec de Manel Granell, figura doblement implicada en el projecte, ja que no sols és l’autor del cartell que anunciava l’actuació, sinó també el creador de la identitat visual de la marca “Picassent Sona Bé”. Les seues paraules van donar pas a una nit que va comptar amb una gran assistència de públic, que es va mostrar entregat i participatiu des dels primers concordes.

Llobarros, un còctel explosiu de Exotica & Fuzz.

Originaris del barri de Benimaclet (València), Llobarros és un blegue de rock and roll instrumental format per Pep Ahuir (guitarra), Victor Vinyó (baix) i David Vina (bateria), músics veterans adobats en bandes com Cavallo, Kozmick o Burlons.

La seua proposta musical és un viatge sonor tan audaç com coherent: una fusió de l’energia del garage-punk i el surf amb la voluptuositat de gèneres com l’exòtica de Martin Denny o Els Baxter, el rebetiko grec, la música klezmer i els ritmes gitanos.

El resultat és un rhythm and blues que ells mateixos definixen com a “misteriós i maligne”. Sobre l’escenari, esta mescla es traduïx en un directe contundent, on la urgència rocker i la cruesa low-fi es donen la mà amb una sorprenent elegància i un virtuosisme instrumental impecable.

Recolzats en una cuidada posada en escena d’inspiració exòtica i colonial, Llobarros va arrossegar als espectadors a una autèntica festa de rock and roll, un espectacle excitant i, sobretot, tremendament divertit.

La qualitat de Llobardos ha sigut avalada per crítiques excel·lents en mitjans de prestigi nacional i internacional com a Ruta 66, Pelat Sonor o Storm Sorgix of Reverb. Els seus temes han sonat en emissores de referència com a rNE-Ràdio 3, i la seua cançó ‘La perla *Exòtica’ va ser la sintonia oficial del festival Cabanyal Intim 2019 de València.

Amb este irresistible concert, el cicle “Picassent Sona Bé” declara les seues intencions: ha vingut per a quedar-se. La nit inaugural no sols va ser el baptisme de foc de Llobarros en la localitat, sinó la confirmació que Picassent compta des d’ara amb un nou espai per a gaudir de gèneres musicals diversos i d’un altíssim nivell cultural.

El concert ha estat organitzat per l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado, en col·laboració amb l’Ajuntament de Picassent.

Marta Espinós va oferir, d’una banda, la seva actuació magistral a piano, per l’altra, reflexions al voltant del so que bé podrien transmetre els quadres de Sorolla. Així, en una fusió audiovisual, durant la interpretació al piano… el fons s’embellia amb els quadres de l’autor.

Sorolla: Un imaginari musical.

A què sonen els quadres de Joaquín Sorolla? Quins ritmes i melodies podrien il·lustrar els seus retrats, les escenes de pescadors o les platges mediterrànies? Marta Espinós, pianista i comissària musical amb una àmplia experiència en la relació entre art plàstic i música, ofereix en aquest recital comentat una selecció de repertori pianístic espanyol que il·lustra l’esperit i el contingut de l’univers de Sorolla, traçant un paral·lelisme audiovisual i interdisciplinari.

El projecte Sorolla: Un imaginari musical ja ha sonat en escenaris com The National Gallery (Londres), Meadows Museum (Dallas), Sant Diego Museum of Art o el Museu Sorolla (Madrid) entre d’altres, amb motiu de grans exposicions del pintor valencià.

El programa musical inclou grans compositors espanyols coetanis a Sorolla i de la generació posterior: Joaquín Turina, Óscar Esplá, Federico Mompou, Antonio de Gorostiaga, Isaac Albéniz, Enric Granados i Manuel de Falla. Tot i això, la connexió entre la música i la pintura no és només cronològica, ja que la selecció de peces està relacionada amb les principals temàtiques de l’obra del pintor: retrats, escenes de xiquets, estampes de platja i port, i la passió de Sorolla per Andalusia. A més a més, el concert s’acompanya d’una projecció audiovisual que proporciona una experiència estètica completa, en connectar l’imaginari del luminisme sorollà amb l’impressionisme i el nacionalisme musical espanyol.

Després de cursar el Certificat d’Artista i el Màster d’Interpretació Pianística a Meadows School of the Arts, a Southern Methodist University (Dallas, EEUU) amb el Mestre Joaquín Achúcarro, Marta Espinós s’estableix com una de les apostes pianístiques més inusuals del panorama europeu.

Especialitzada a teixir relacions transversals entre la música i pràcticament qualsevol disciplina o temàtica, Marta desenvolupa una important faceta de comissària musical que combina amb la seva carrera pianística.

Mitjançant una marcada faceta divulgadora, Marta és militant dels concerts comentats, recitals temàtics i qualsevol format escènic que aprope la música clàssica i contemporània a tota mena de públics. A més, reivindica de manera activa els repertoris poc freqüentats que formen part essencial del nostre patrimoni musical.

Natural de Xàbia (Alacant) —localitat que va captivar Sorolla, on va estiuejar i va crear algunes de les seves obres mestres, Marta es va graduar amb les màximes qualificacions al Conservatori Superior de Música d’Alacant «Oscar Esplà» com a alumna d’Ana Flori, obtenint el Premi Especial de Música de Cambra. Gràcies a una beca de l’Institut Valencià de la Música realitza un Postgrau de Piano i Música de Cambra a l’Escola de Música de Barcelona, sota la direcció d’Albert Attenelle. Com a solista ha actuat a sales i auditoris d’Europa i Amèrica.

El 2017 surt a la llum el seu treball discogràfic Estremada armonia: Cervantes en el piano español contemporáneo, projecte impulsor de la creació actual amb motiu del IV Centenari de la mort de Miguel de Cervantes, que va ser estrenat a la Biblioteca Nacional d’Espanya.

De manera perpendicular a la seva activitat pianística, Marta és codirectora artística de Lo Otro, estudi especialitzat en comissariat musical per a museus i institucions culturals des d’una filosofia de transversalitat i interconnexió entre les arts. Ha fet comissariats musicals i direcció artística de cicles per a institucions com el Museu del Prado, The National Gallery (Londres), The San Diego Museum of Art, The Museu of Fine Arts (Houston), Biblioteca Nacional d’Espanya, Museu Nacional d’Escultura, Museu Sorolla, Ajuntament de Madrid i Comunitat de Madrid, entre molts d’altres.

Des del 2019 és directora adjunta de Cultura enVena, fundació que apropa les arts i la música en directe als hospitals i les comunitats rurals en risc de despoblació.

Programa Homenage a Sorolla i llum mediterrània.

Retrats

• Joaquín Turina (1882-1949)
  • La andaluza sentimental, de Mujeres españolas: Tres retratos para piano op. 17
• Escenes de xiquets / Jocs a la platja
• Federico Mompou (1893-1987)
• Scènes d’enfants
  • I. Cris dans la rue
    • II. Jeux sur la plage I
    • III. Jeu II
    • IV. Jeu III
    • V. Jeunes filles au jardín

Estampes populars

• Óscar Esplá (1886-1976)
  • Tonadas antiguas (Lírica Española op. 54. Segundo cuaderno)
    • I. Romance (Castilla)
      • II. Canto de trilla (Levante)
  • III. Conseja (Cuento)
• Antonio de Gorostiaga (1899-1970)
  • Danza, de la Suite montañesa

Paisatges d’Andalusia

• Enrique Granados (1867-1916)
  • Danza andaluza, de Doce danzas españolas op. 37
• Isaac Albéniz (1860-1909)
  • Sevilla (Sevillanas), de la Suite Española op. 47
• Manuel de Falla (1876-1946)
  • Danza ritual del fuego, de El amor brujo
  • Primera danza española, de La vida breve.

Marta Espinós, piano i comentaris

Fotografies del Concert de Marta Espinós a Picassent.

Innerlands va començar la seua trajectòria musical l’any 2000 formant un quartet instrumental de música folk amb sons tan variats com el celta o el mediterrani. Des d’aquest moment, la banda ha anat augmentant els seus seguidors com a conseqüència de la seua connexió amb el públic durant els seus directes.

En l’actualitat, Innerlands està formada per 8 components en els quals destaquen una veu femenina brillant i plena de matisos que acompanya uns instruments acústics que segueixen creixent en quantitat i varietat. Tot açò queda reflexat al seu últim treball «Sobre Hierbas y Veneno».

Innerlands arriba a Picassent de la mà de la nostra Associació després de participar en events de la importància del Festival Nits al Claustre (Castelló de la Plana, 2014), DracarysCon (Iª Convenció de Juego de Tronos a Espanya, 2015), XXVI Festival Polisònic (Gandia, 2015), III Festival Creative Connexions (Sitges, 2015) o el Festival L’estiu a la Beneficència (València, 2016).

Aquesta prolongada trajèctoria els ha portat a ser seleccionats per a la fase final del Festival Folkez Blai (Ermua, 2017) i per a la qual, des de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado, els desitgem tota la sort del món.

Ací podeu veure una selecció d’imatges de les darreres actuacions del grup que de segur ens farà gaudir el proper dissabte 28:

Tres Hombres es una banda de rock and roll fundada por Nacho Baños (voz y guitarra), Chimo Espinosa (Bateria y voces) y Paco Rubiales (bajo) en Valencia en 1994. Actualmente la banda está compuesta por Manuel Ugarte a la batería y Yago Soriano al bajo, que junto con Nacho Baños disfrutaron tocando sus propias composiciones y apabullantes revisiones de los ritmos más cañeros de power blues, rocknroll, r&b y soul de todas las épocas.

La la Associació d’Amics de Cristòfor Aguado ha conseguido que los vecinos de Picassent disfruten de este ‘trio apisonador’ y divertido que ofreció un contundente ejercicio de música americana sentida remitiéndonos a las guitarras más legendarias de los géneros antes mencionados.

Entre sus interpretaciones habituales podemos encontrar ecos de clásicos como Johnny Guitar Watson, Freddy King, Howlin’ Wolf,… así como de los bluesmen más contemporáneos de la talla de Johnny Winter, Stevie Ray Vaughan, Robert Gray o Eric Clapton. Sin olvidarse de luminarias del Rock Sureño, léase ZZTop (a quienes rinden homenaje con el propio nombre de la banda), Lynyrd Skinyrd, la mismísima Creedence Clearwater Revival o los reyes del Pub Rhythm&Blues, Dr. Feelgood. Con semejante combinación, los asistentes a sus actuaciones solo puede ‘desatarse’ ante el torrente sonoro que ‘Tres hombres’ ofrece en ellas.

¡Tres hombres… tres acordes… doce compases… blues de alto voltaje!

Galeria d’imatges del concert de rock-blues a càrrec del grup Tres Hombres