Aquesta ha estat realitzada per Picafoto i organitzada per l´Associació d´Amics de Cristófor Aguado amb el suport de l´Ajuntament de Picassent. També ha comptat en la posada en escena amb una obra teatral integrada en el context de l’exposició, coordinada per Jessica Fortuny, llicenciada en Art dramàtic per l’ESAD de València i responsable de la formació teatral de l’Escola Municipal de Teatre (EMT) de Picassent.

Què millor que la intervenció de Juan J. Alemany, com a comissari d’aquesta exposició, per explicar les característiques de “Ca Picassent – La nostra restauració”. Per això, tot seguit, reproduïm el seu discurs:

«Ens trobem en l’exposició més rellevant de l’any per part del col·lectiu Picafoto. Exposició que realitzem cada any coincidint amb la Setmana Cultural de l´Associació d´Amics de Cristófor Aguado durant aquest mes de novembre. Bé, l’any passat la vam deixar passar per la *COVID, però com podeu veure, ens ha servit per a agafar força.

I ara, a gaudir de “Ca Picassent”. “Ca Picassent” perquè com podem veure en ella no hi ha molts restaurants, bars i cafeteria fotografiats, en aquesta sala o en el fotollibre que hem realitzat: el que realment veiem és un ingent equip de professionals que projecten dia a dia el millor d’ells i elles a totes aquelles persones, siguen d’on siguen, que vinguen a gaudir al nostre poble.»

Juan J. Díaz y Juan Hervás
Comisaris de la exposició “Ca Picassent”

>> Descàrrega del fotollibre “Ca Picassent – La nostra restauració” en PDF.

Galeria de fotografies de l’exposició fotogràfica Ca Picassent

• Títol: Ca Picassent – La nostra restauració.
• Quan: Divendres 5 de novembre a les 19.00
• On: Casa de Cultura de Picassent.
• Realització: Picafoto.
• Organitzat: Associació d’Amics de Cristòfor Aguado amb el suport de l’Ajuntament de Picassent.

L´exposició més rellevant de l´any per part del col·lectiu Picafoto, és la realitzada cada any coincidint amb la Setmana Cultural de l´Associació d´Amics de Cristòfor Aguado al mes de novembre.

En aquesta edició, l’equip Picafoto ha dedicat el projecte fotogràfic a transmetre un reconeixement i homenatge al col·lectiu de restaurants, bars i cafeteries del poble de Picassent, fortament afectat per les conseqüències derivades de la COVID-19.

I ho ha fet sota la premissa, per cert, molt popular en aquests temps: “sense deixar ningú enrere”. I per això han recorregut tots aquests establiments del poble per fotografiar la seva gent. Professionals que han demostrat la seva capacitat de resiliència davant de moments molt complicats, tant des d’un punt de vista econòmic com social.

Una exposició on s’aprecia la complicitat entre les 196 persones fotografiades als locals i l’equip Picafoto. 65 establiments entre restaurants, bars i cafeteries que conformen un espai d’alt valor social per al poble.

Ca Picassent és una exposició cultural, centrada en les persones i, en aquest cas, utilitzant la fotogràfica com a mitjà. Una exposició especial per les circumstàncies viscudes i la manera d’abordar-la per part dels creadors.

Més de 70 fotografies que, a més a més “d’un discurs per part dels seus autors”, també és un diàleg amb les persones fotografiades. Encara més, és una comunió.

La posada en escena compta amb una obra teatral integrada al context de l’exposició, coordinada per Jessica Fortuny, llicenciada en Art dramàtic per l’ESAD de València i responsable de la formació teatral de l’Escola Municipal de Teatre (EMT) de Picassent.

Un dels principals interessos del grup consisteix a intentar centrar la mirada en elements quotidians en la nostra vida o elements pròxims del nostre patrimoni i que, tal volta per eixa proximitat passen desapercebuts dins de la nostra dinàmica en el dia a dia.

Com ha ocorregut en altres exposicions com la de “Morredondo i el Molló del Almut”, o “Un dia a Picassent” el fet de parar una estona i observar realment eixos elements del nostre entorn mes proper pot fer que els percebem d’un altra manera i comencem a valorar-los millor. No cal dir res en referencia a la Torre d’Espioca, on Picafoto intentà ficar el seu granet d’arena, sinó en el redescobriment del principal element del patrimoni històric del poble, en ajudar als veïns a ser conscients del valor que te i la situació en que es trobava. Molts d’aquests elements, de tan pròxims que son, pràcticament ni els veiem dins de la nostra rutina i acaben passant desapercebuts.

En aquesta ocasió, el tema escollit es el Metro a Picassent i el impacte que aquesta infraestructura de comunicacions te en el dia a dia del Poble. Baix el títol “Camins de ferro a Picassent” es recopilen imatges on podem veure com, baix la mirada dels diferents fotògrafs del grup, es reflecteix la realitat de la relació del poble amb el Metro.

Element dinamitzador fonamental en el desenvolupament del poble, al pensar en el Metro ens ve a la ment una primera imatge de moviment. Moviment de la gent anant i tornant, abordant la estació en onades quant s’aproxima el instant d’arribada. Moviment dels trens passant a diari creuant el terme de extrem a extrem, però també moviment dels vehicles als carrers que, com artèries que alimenten el poble paren la circulació quant el batec del cor es deté el instant de passar el tren.

Que dir de la estació i els baixadors, que repartits per el terme de Sud a Nord, s’alcen com a fites al voltant de les quals es distribueix l’activitat, arribant a desenvolupar-se nuclis de població com San Ramon o la Font de l’Omet.

Un altra imatge del Metro que ens ve a la ment ve condicionada per el fet de que el Metro es una constants al llarg de la història de Picassent. El creixement del Poble està, a un temps, vinculat  (donat que s’ha desenvolupat al seu voltant), i condicionat (clar que defineix dins del municipi una cicatriu que separa les dues meitats cosides per els passos a nivell i els passos subterranis) per aquesta infraestructura. Les vies, estacions i baixadors son elements fixes al llarg del temps i veient com han canviat en el pas dels anys, som conscients a un mateix tems de com ha canviat la societat.

El Metro forma part de la vida del poble de Picassent i, si ens parem un segon, alcem la mirada i observem amb atenció, segur que podem descobrir coses que ens havien passat desapercebudes. Aquest es el objectiu de Picafoto en la present exposició; proveir eixe punt de vista o eixa perspectiva diferent per a ajudar al espectador a redescobrir en nostre entorn mes proper.

La inauguració ha estat presentada per Contxa García, alcaldessa de Picassent, Lola González Albert.., vicepresidenta de la Associació d’Amics de Cristofor Aguado (associació cultural dins de la qual s’integra el col·lectiu Picafoto, organitzador de la exposició), Antonio Gutierrez (fotògraf, enginyer de visió artificial i creador de fotobulb.com) i Juan Hervás (comissari de la exposició).

Al llarg de la parla inaugural s’han tractat temes com el significat d’aquest tipus de infraestructures per a les poblacions, com influeix en el seu desenvolupament i com condiciona el seu creixement. La seua activitat forma part del dia a dia dels veïns i passa quasi inadvertida dins de la dinàmica diària. Així mateix, s’ha destacat com, en un mon com el actual en el qual estem sotmesos a una saturació visual, donat que estem percebent contínuament multitud de estímuls mitjançant imatges i continguts multimèdia, es un gran repte aconseguir, precisament amb el us de la imatge, captar la atenció del públic, fer-lo reflexionar sobre els elements del seu entorn mes immediat i que puga valorar un treball d’aquesta natura.

Com ha destacat Toni al llarg de la seua intervenció, “Una bona fotografia no és fruit de la casualitat o de la sort, les bones fotografies són el resultat de seguir un procés de 3 parts. En la primera, el/la fotògraf/a pren consciència del seus sentiments sobre el tema a fotografiar, és a dir, reflexiona sobre quina motivació li du a voler fer eixa foto i què vol expressar amb ella (part emocional). En segon lloc, pensa la composició i les tècniques fotogràfiques que utilitzarà per a transmetre el seu missatge (part creativa). I, per últim, queda la execució de la fotografia, quan fa tot el muntatge i, finalment, pren la fotografia (part tècnica). Per tant, no és just ni correcte pensar que el resultat de tot açò puga ser fruit de la casualitat.”

Son aquest tipus d’imatges les que intenta proposar el col·lectiu Picafoto, a traves d’un intens treball reflexiu previ al plantejament de cada una de les temàtiques que aborden a les seues exposicions.

Lloc: Casa de Cultura de Picassent
Dies: de divendres 10 a dissabte 25 de gener de 2020
Hora: 19:30

Entrevista sobre la exposició Camins de ferro

Ir a descargar

Doncs bé, quan des Picafoto vam fer l’exposició sobre la ‘Torre d’Espioca’ el 2016 va ser una gran posada en escena sobre una construcció històrica molt arrelada al nostre poble i en perill de deteriorament greu. A l’any següent vam fer la de Una mirada sobre Morredondo i el Almud, dues muntanyes també singulars del nostre terme. I enguany 2018 una sobre el Barranc de Ninyerola, un dels diversos barrancs de Picassent. Amb esta es consolida un seguit de projectes fotogràfics sobre Picassent que ja es concep com a marca Picafoto i, per tant, de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado.

Barranc de Ninyerola

Esta exposició ha estat titulada “Espais naturals de Picassent: Ninyerola” i s’ha inaugurat el 19 d’octubre, a les 20:00, a la Casa de la Cultura de Picassent i estarà oberta fins al divendres 2 de novembre. No han faltat veïns i amics del poble que, com en edicions anteriors, han volgut aprofundir mitjançant la fotografia aspectes vinculats amb el seu terme… Dit de passada, un dels més grans de la província de València.

La mesa presidencial ha estat integrada per Vicent Albert (president de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado), Joan Salvador Crespo (membre de Picafoto i comissari d’aquesta exposició) i Fernando Cuenca (també, membre de Picafoto).

En esta exposició han participat amb les seues maneres de vore el paisatge i interpretar estos espais naturals, davall la sensibilitat de les seues mirades, Roberto Ayala, Cristòbal L. Gastaldo, Fernando Cuenca, Juan M. Crespo, Joan S. Crespo (Comisario de esta exposición), Jorge Ruland, Juan Hervás, Juan J. Díaz, Julio González, Miguel A. Campos, Sisco Martorell, Vicent Tronchoni y Voro Serra.

Durant la seua presentació, Joan Salvador Crespo va destacar les característiques d’este projecte fotogràfic: com es van crear els grups per fotografiar els diferents trams del barranc de Ninyerola, en qualitat de comissari dels criteris de selecció de les fotografies per donar-ne una ‘visió’ amigable, així com destacar alguns enclavaments singulars dignes de visitar.

Per la seua banda, Fernando Cuenca reflexiona sobre que hi ha molts pobles que no tenen barrancs, mentre que Picassent gaudeix de diversos i com estos, en clau paisatgística, es postulen com un enclavament de reserva de fauna i flora, a més dels encants propis dels espais naturals i d’accés ràpid des del poble. Llocs per visitar amb familiars i amics, sempre amb l’atractiu component d’aventura.

Podeu descarregar el catàleg de l’exposició «Espais naturals de Picassent: Ninyerola» en PDF

Fotografies exposades en l’Exposició Barranc de Ninyerola

Roberto Ayala

Cristòbal L. Gastaldo

Fernando Cuenca

Juan M. Crespo

Joan S. Crespo

Jorge Ruland

Juan Hervás

Juan J. Díaz

Julio González

Miguel A. Campos

Sisco Martorell

Vicent Tronchoni

Voro Serra

Esteu tots convidats. Us esperem.

Las Fiestas Mayores 2017 han tenido un comienzo muy gráfico y expresivo. El grupo fotográfico Picafoto – Asociación de Amics de Cristòfor Aguado, ha puesto en escena una muestra fotográfica titulada ‘Un dia per Picassent’, un compendio de instantáneas recogidas ahora hace justo un año durante el proyecto llamado Fotoziti, un taller liderado por Ricardo Cases y que se ha paseado por ciudades a nivel mundial como Ourense, Madrid, Granada, Tokio, Roma, Lanzarote, Musoorie (India), Bilbao, Coruña, Elche, Santiago de Chiles, Quito y que tuvo su parada en Picassent.

Durante aquel Fotoziti realizado durante tres días, uno… en concreto el día 3 de septiembre de 2016, los miembros participantes realizaron más de tres mil fotografías de las cuales eligieron tan solo 40 para la creación del fanzine como culminación del taller Fotoziti Picassent 2016. El resto quedó como banco fotográfico propiedad de la Asociación.

Un año más tarde, tanto el Ayuntamiento de Picassent como la Asociación de Amics de Cristòfor Aguado, de la mano de Picafoto han querido retomar estas fotografías para materializar un nuevo proyecto fotográfico que permita mostrar una fiel mirada de la vida de Picassent durante un día concreto. Con su selección fotográfica se reflejan situaciones del día a día local: gastronomía, costumbres, sentimientos, profesiones, una compilación de imágenes que muestran cómo somos en un contexto muy localizado y distinguido: Picassent.

La exposición ‘Un dia per Picassent, una mirada al nostre poble’ tiene la particularidad de cumplir también uno de los objetivos deseados por parte tanto del ayuntamiento como de la asociación: llevar el arte fotográfico más allá de las salas de exposición y los marcos. Así, en esta ocasión además de poder verla en la Casa de Cultura, también se ha podido disfrutar de ella en la explanada de la Ermita (punto neurálgico de las Fiestas Mayores), así como la edición de un libro sobre la misma.

‘Un dia per Picassent’ en la Casa de la Cultura

En la Casa de la Cultura se ha puesto en escena una exposición fotográfica compleja en cuanto a las características de este evento. Por una parte se han reproducido dos extraordinarias fotografías en gran formato (130 por 195 cm. con impresión en vinilo sobre Foam) con dos símbolos como ejemplo de la arquitectura patrimonial de Picassent, en este caso ‘La torre de Espioca’ y ‘El Casinet’, fotografiadas por Pascual Cebrián y Miguel Ángel Campos respectivamente. Otra área la ha ocupado el proyecto de Fotoziti con las reproducciones fotográficas de portadas de algunos de los fanzines realizados a nivel mundial, así como la reproducción íntegra del realizado en Picassent y su Making-of. Y por último la exposición de cada uno de los carteles que el visitante puede ver en gran formato expuesto en la explanada de la Ermita. Cada uno de estos módulos fotográficos consta de su título, la reproducción a mayor tamaño de una de las fotografías del panel, la imagen en miniatura del mismo y un texto escrito por Mª Carmen Izquierdo que refleja el mensaje emocional de cada uno de ellos: am somriures, en moviment, amb colors, amb companyia, en familia, al mercat, al descans, de ’esmorzar, amb passat, amb futur, amb present, amb gust, per pensar, amb diversió, amb activitat, mudant-se y a foc… exposiciones que en su conjunto muestran el carácter cultural y riqueza humana de este pueblo.

‘Un dia per Picassent’ en la explanada de la Ermita… la exposición urbana

La exposición de la explanada de la Ermita ha sido, como hemos adelantado, la puesta de la fotografía a gran tamaño en la calle, lugar donde los visitantes han podido ver e interactuar con ellas durante todas las fiestas. En total 18 paneles con una media de 1,2 x 2,4 metros sobre 9 soportes a doble cara. Cada uno de ellos con una relación de fotografías en torno a los títulos antes mencionados: 18 exposiciones interrelacionadas con un mensaje común: ‘Una mirada al nostre poble’.

El libro ‘Un dia per Picassent’

Y como es sabido que las exposiciones fotográficas poseen un componente temporal muy marcado, se ha editado un libro en el que esta ha quedado ‘atrapada en el tiempo’, difundiéndola más allá del periodo correspondiente a las fiestas locales. Destacar que este libro también ha sido muy valorado por aquellos que en su día participaron como ‘modelos espontáneos’ y que hoy… una vez materializada la exposición, han percibido cómo ha contado con la admiración y agrado de todas aquellas personas que la han contemplado.

Desde Picafoto – Asociación de Amics de Cristòfor Aguado manifestamos que ha sido un placer trabajar y materializar un proyecto de estas características, agradeciendo al Ajuntament de Picassent – Regidoría de Cultura su participación sin el cual no hubiese sido posible. Pero quizás, si a alguien hay que agradecerle y mucho su participación, es sin duda alguna a los vecinos de Picassent que durante ese día abrieron sus casas, comercios, bares,… y se prestaron a una participación incondicional a la fotografía. A todos ellos muchísimas gracias.

Créditos de la exposición ‘Un dia per Picassent’

» Patrocina: Ajuntament de Picassent, Regidoría de cultura
» Organiza: Associació d’Amics de Cristòfor Aguado
» Fotografías: Picafoto

» Proyecto y dirección: Juan J. Díaz Alemany – Fernando Cuenca Romero

» Exposición Casa de Cultura:

• Textos: Mª Carmen Izquierdo Molins
• Traducción: Miguel Ángel Campos Rodríguez
• Digitalización: Straq comunicaciones, S.L.
• Diseño: Juan J. Díaz Alemany – Fernando Cuenca Romero

» Sección Fotoziti: Ricardo Cases

» Exposición urbana:

• Diseño: Victoria Vázquez Miguel
• Textos: Salva Sória Sanchís
• Digitalización: Straq comunicaciones, S.L.

» Libro:

• Textos: Mª Carmen Izquierdo Molins
• Traducción: Miguel Ángel Campos Rodríguez
• Diseño: Victoria Vázquez Miguel
• Impresión: ByPrint

» Participantes:
Carlos Cuenca Izquierdo · Cristóbal López Gastaldo · Fernando Cuenca Romero · Joan Salvador Crespo Hernández · Jorge Alamar Garcés · Jorge Ruland Chidiak · José Luis Montoya Retamosa · Josep Vicent Tronchoni i González · Juan Hervás Juan · Juan J. Díaz Alemany · Juan Miguel Crespo García · Julio González Álvarez · Mª Carmen Izquierdo Molins · Miguel Ángel Campos Rodríguez · Miriam Ortuño Ferrer · Pascual Cebrián Sáez · Pau Pascual de la Fuente · Pedro Corrales López · Sisco Martorell Tronchoni · Vicente Garcés Huerta · Virginia Izquierdo Molins · Voro Serra i Santamaria.

Galería fotográfica ‘Un dia per Picassent, una mirada al nostre poble’

El día elegido ha sido el 9 de junio y el lugar la Casa de Cultura de Picassent. En ella se dieron cita una gran cantidad de familiares y amigos que no quisieron perderse el acontecimiento. La mesa de presentación ha estado presidida por Vicent Albert (Presidente de la Associació d´Amics de Cristòfor Aguado), Jaume Sobrevela (Regidor de Cultura, Festes, Joventud i Participació Ciutadana de Picassent), Voro Gómez i Roselló (Coordinador-asesor técnico docente en DGPE. TIC y aprendizaje de lenguas en la Universidad de Valencia) y Voro Serra i Santamaría como autor del Fotolibro.

Vicent Albert tras agradecer su presencia al público asistente, pasó la palabra a Jesica Fortuny, actriz y soñadora, como ella misma se define. Jesica es autora de Nora, una historia sobre la toma de conciencia de una relación de violencia psicológica, escrita e interpretada por ella y que ha sido Premio del Público en el Festival Escenia. Jesica nos sorprendió a grandes y pequeños con su interpretación de ‘A vint minuts del meu sofá’ y lo hizo como se han contado siempre los buenos cuentos, con complicidad, con intriga, con exageración, desarrollando cada personaje de una forma diferente. Fue Arrancapins, Girallomes, Juanito l’Orso, el tío de la enorme barba con pipa…, una genial interpretación de una gran actriz con la cual, enriqueció esta presentación.

Seguidamente se dio paso a Voro Gómez i Roselló, autor del prólogo que hizo una breve introducción a los cuentos populares en cuanto a su estructura. ‘…siempre narraciones breves trasmitidas de forma oral, con un grupo reducido de personajes, casi siempre son tres los protagonistas, dividido siempre en un inicio, el desarrollo y el desenlace. En el inicio se presentan todos los personajes y sus propósitos. Luego en el desarrollo, el momento más emocionante de la historia y la parte más larga del relato donde la historia, toma forma y suceden los hechos más importantes. Y por último, el desenlace, justo en el punto culminante de la intriga, donde se resuelve la historia, la parte más corta y que puede terminar en un final feliz… o no’.

Durante la intervención de Jaume Sobrevela, destacó el trabajo de Voro Serra y explicó la implicación del Ayuntamiento de Picassent a una obra como esta, en la que su autor da a conocer el término del pueblo y lo pone en valor acompañándolo además con un cuento popular en nuestra lengua, dejándolo plasmado para que futuras generaciones lo puedan disfrutar y no se olvide.

Seguidamente tomó la palabra Voro Serra, quien resaltó en varias ocasiones durante su intervención el papel que ha jugado en este fotolibro su mujer Pau Pascual de la Fuente: “aunque prefiere pasar desapercibida, tenía que haber estado sentada también en esta mesa, porque el proyecto sin ella no hubiera salido así, además lo hacemos todo juntos”. Unas palabras que emocionaron a los asistentes a la vez que reconocía ese trabajo, muchas veces en la sombra, que sin duda juega un papel fundamental en toda gran obra.

Tanto Pau como Voro están enamorados de la Naturaleza y del término de Picassent en particular. Año tras año lo han ido recorriendo, regresando a su casa cargados con cientos de imágenes de lugares, de su flora, fauna y momentos vividos en este gran término y a la vez tan desconocido para muchos.

En este Fotolibro nos acercan a algunos rincones del término de Picassent, con el hilo conductor de un antiguo cuento popular: ‘Arrancapins, Girallomes i Juanito l’Orso’. Un cuento que el tío Pascual Machancoses, conocido en el pueblo como el tío Pasqual de Cansalà le contaba a su padre cuando este tenía unos siete años y le acompañaba cuidando los toros por el término.

Por eso el Fotolibro está dedicado a su padre Salvador Serra Tronchoni, “la persona que em va ensenyar a estimar este poble y el seu terme”. Su padre es quien lo ha ido contando a sus hijos, sus nietos, sus sobrinos… y ahora Voro plasmándolo en este Fotolibro quedará escrito para las futuras generaciones revestido, como se cuenta aquí, en Picassent.

Los cuentos populares fueron durante mucho tiempo la cenicienta de nuestra literatura, mereciendo poca atención. Sí hay algunos trabajos que han recopilado nuestros cuentos populares en alguna edición para que los tengamos a nuestro alcance como cualquier ciudadano de Alemania, Francia, Dinamarca, Italia, Inglaterra… tiene. Preciosas versiones de Blancanieves, la Cenicienta, Pulgarcito, etc. nada tienen que envidiar a Blancaflor, la Serpiente de siete cabezas, Irás y no Volverás, el Principe Encantado…

Los cuentos populares se contaban alrededor de la lumbre, para adultos, para niños, en una tertulia campesina, en el patio de vecindad o en el grupo familiar, no se hacían distingos de edad cuando tocaba contar cuentos. Su mensaje a la colectividad era el mismo de norte a sur, de este a oeste, aunque revestidos en cada lugar con un lenguaje fresco, que no debe asustar, pues de otra forma no serían estos cuentos lo que son, lo que fueron y lo que ojalá sigan siendo tres o cuatro mil años más.

Las fotografías que ilustran ‘A vint minuts del meu sofá’ no son las mejores que los autores tienen, pero sí las que más se adaptaban a la historia contada. Voro Serra es un autodidacta de la fotografía desde que en 1989 comprara en un viaje a Andorra su primera cámara réflex, una Olympus OM 101, asistiendo posteriormente a diferentes cursos de iniciación y técnicas de la fotografía que le hicieron crecer en esta pasión que tiene en la actualidad por ella.

Es un viajero, bueno, tanto Voro como Pau, son viajeros incansables, siempre van cámara en mano ‘disparando chispazos de verde admiración’, eso en cuanto a la ‘naturaleza verde’, porque la otra pasión que ha cautivado a Voro es el mundo submarino, donde también realiza fotografías increíbles a una cierta profundidad, donde es necesario acceder con botella para captar más singularidades en esos fondos submarinos de una belleza sin igual, como las últimas realizadas en Filipinas que he tenido la suerte de disfrutar.

Os dejo finalmente este vídeo de presentación del Fotolito y os animo a visitar y conocer estos bonitos parajes simplemente… ‘A vint minuts del meu sofá’

Autora: Mª Carmen Izquierdo Molins

Imágenes de la presentació del fotollibre A vint minuts del meu sofà

Es tracta de diverses visions de la Torre d’Espioca, a través de la perspectiva de cadascun dels participants en el treball. Cada obra dóna una visió de l’edifici que, malgrat el seu estat de deteriorament, és considerat un dels símbols del nostre poble. Amb aquesta exposició pretenem fer consciència de la importància de conservar i restaurar la torre per tal d’evitar el seu enderrocament.

Ens acomiadem agraint de nou la col·laboració per part del centre de salut, la qual esperem que siga continuada en el futur per tal de seguir mostrant els treballs d’aquest grup fotogràfic.

Josep Vicent Albert Aguado
President de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado

Quines sensacions et transmet tindre el teu fotollibre entre les mans?

D’una banda, satisfer estes ganes de vore’l materialitzat i d’una altra, gaudir de les sensacions noves que proporciona l’edició d’un primer fotollibre. Des que va eixir d’impremta només em passen situacions satisfactòries. És una experiència totalment recomanable.

Què t’ha mogut a la seua edició?

Forme part del grup fotogràfic Picafoto amb el qual he participat en nombroses exposicions en modalitat col·lectiva. Fa un temps vam decidir explorar nous camps al voltant de la fotografia, com ara, realitzar exposicions i editar fotollibres d’autor.

En el cas dels fotollibres vàrem decidir emmarcar amb un format comú (dimensions, nombre de pàgines, tipus d’enquadernat, etc.) de manera que tots formaren part d’una nova col·lecció, també nostra, anomenada ‘Visions‘. Això sí, com a fotollibre d’autor, la seua temàtica i maquetació són totalment lliures. El projecte em va atraure des del primer minut, per això vaig prendre la decisió d’iniciar el meu.

Quants títols hi ha editats?

A hores d’ara els meus companys Juan Miguel Crespo, Jorge Ruland o Fernando Cuenca ja han editat els seus títols als quals ara se suma el meu, mentre uns altres ho tenen en marxa en un estat més o menys avançat.

Ha sigut fàcil?

En absolut. Li tinc massa respecte a totes les professions que intervenen en l’edició d’un fotollibre i, sobretot, al lector com per no dedicar tots els meus esforços. Havia d’aconseguir un fotollibre, no un àlbum de fotos.

De fet he canviat diverses vegades d’idea fins arribar a A vint minuts del meu sofà. No perquè les altres no tingueren recorregut, sinó perquè considerava que ho podia fer millor. Si agrada o no als lectors és una cosa, però el que és cert és que he posat totes les meues ganes. Bé… Hem posat, perquè sense l’ajuda de la meua dona, Paz Pascual, el llibre no estaria ara entre les nostres mans.

La seua edició és una experiència molt interessant que et porta a explorar diferents disciplines com és l’escriptura, la composició editorial, etc. Àrees que quan fas una fotografia ni tan sols et planteges. És un món nou, difícil, exigent i apassionant, alhora.

Per què A vint minuts del meu sofà?

Com t’he comentat un fotollibre va més enllà de mostrar una quantitat determinada de fotografies. «Havia d’explicar una història» i una em venia de gust especialment. Es tracta d’una història…, un conte que explicava el tio Pascual Machancoses Jimeno a mon pare quan tenia 6 o 7 anys, mentre cuidaven els bous pel terme de Picassent, que després mon pare ens va explicar a nosaltres, més tard als seus néts i ara als besnéts. Un conte popular titulat «Arrancapins, Girallomes i Juanito l’Orso«. És un d’estos contes molt antic que passa de generació en generació gràcies a la ‘figura de trobador‘. Com no pot ser d’una altra manera, cadascú ha anat afegint o modificant el conte al seu estil i donant el seu segell particular. Plasmar-ho en este fotollibre és una manera d’homenatjar tant Pascual Machancoses com mon pare, fent-la versió oficial de la meua família.

D’altra banda, des de xicotet sempre he estat jugant i passejant pel terme. Paz i jo el recorrem molt sovint i retratem el seu paisatge, la flora, els seus racons màgics… I vaig decidir utilitzar precisament estes fotografies del terme del poble com a escenari del conte.

Has utilitzat les teues millors fotografies en el teu fotollibre?

No. Només vaig començar a desenvolupar la idea, les fotografies i el conte van entrar a l’escenari del fotollibre d’igual a igual. Les dos formes de comunicació, sense saber com, pactaven amb un únic objectiu: ser un de sol.

S’han triat aquelles que realment ‘demana el conte’. Algunes procedeixen del nostre banc fotogràfic. Repetisc que sense la participació de Paz, A vint minuts del meu sofà no seria el mateix, unes altres he hagut d’eixir a fer-les expressament per donar sentit a l’obra.

Tens més idees en marxa?

Veient les satisfaccions que m’està donant A vint minuts del meu sofà, no descarte altres projectes. Però, ara, gaudim del moment. Estic ansiós de la seua presentació oficial el pròxim dia 9 de juny a la Casa de la Cultura de Picassent.

Entrevista realitzada per Fernando Cuenca

Encara continua en el record de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado i, en especial, del nostre grup de fotografia Picafoto, el fantàstic taller realitzat al setembre de l’any passat de la seua mà, donant com a resultat, a més de la gran experiència viscuda: Fotoziti Picassent. Potser, per això, l’alegria que haja rebut el Premi de la Cultura de la Comunitat de Madrid en Fotografia siga encara més gran.

Efectivament. La Comunitat de Madrid ha distingit el fotògraf Ricardo Cases amb els Premis de la Cultura de la Comunitat 2017 en la modalitat de Fotografia. Cases comparteix premis, entre d’altres, amb Núria Espert o José Sacristán.

Aquest prestigiós premi va ser anunciat el dimarts 9 de maig per Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, com a autor de Paloma al aire.

Amb aquest premi, Ricardo Cases s’afegeix a la llista de premiats en altres edicions com són Joan Fontcuberta, Daniel Canogar, Cristina García Rodero, Alberto García Alix, Chema Madoz o Chema Conesa.

Cal destacar que en aquests Premis de la Cultura de la Comunitat de Madrid també han estat guardonats, en altres especialitats artístiques, l’actriu Núria Espert (Teatre), José Sacristán (Arts cinematogràfiques), Luis Landero (Literatura), Mª Dolores Pradera (Música popular ), Mario Sandoval (Gastronomia), José Mª Manzanares (Tauromàquia), Israel Galván (Dansa), Javier Perianes (Música clàssica), Cristina Lucas (Arts Plàstiques), Juan de Dios de la Hoz (Patrimoni) i Elio Berhanyer (Moda).

Enhorabona, Ricardo!