Es tracta de diverses visions de la Torre d’Espioca, a través de la perspectiva de cadascun dels participants en el treball. Cada obra dóna una visió de l’edifici que, malgrat el seu estat de deteriorament, és considerat un dels símbols del nostre poble. Amb aquesta exposició pretenem fer consciència de la importància de conservar i restaurar la torre per tal d’evitar el seu enderrocament.

Ens acomiadem agraint de nou la col·laboració per part del centre de salut, la qual esperem que siga continuada en el futur per tal de seguir mostrant els treballs d’aquest grup fotogràfic.

Josep Vicent Albert Aguado
President de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado

Em van construir com a estructura defensiva almohade sobre un lloc estratègic per a exercir perfectament la meua escomesa per a l’època, el segle XI. Hui, amb tanta modernitat, diuen que estic en les coordenades 39°18′54″N/0°26′27″O. Per a mi, en el complex agrícola cultural de la Torre d’Espioca, al costat de la masia/alqueria que du el meu nom, se’m veu perfectament des de l’autovia 7, just davant dels centres penitenciaris de Picassent 1 i 2, i en un lloc perfectament accessible dins de l’alqueria.

Vaig nàixer esvelta, forta amb cos de pedra i argamassa. Com a torre típica de l’època tinc forma rectangular (4,95m x 5,6m de base), planta baixa i tres pisos amb una alçària de 18,47m. Hui, com els passa als humans, amb el pas del temps, he perdut una miqueta d’alçària i la meua mida és de 16,77m. La meua base és molt sòlida, les meues parets tenen 1,32 metres de grossària que són menors i formen lleixes, a mesura que puge per guanyar visibilitat en l’horitzó. Al meu voltant es van construir edificacions annexes que amb el temps han desaparegut, tot i que encara hui se’n poden trobar algunes restes.

Tornant als meus inicis, des de la meua posició de talaia ajudava a vore arribar els exèrcits enemics o d’altres amenaces amb la major antelació possible. Si hi havia alguna situació de risc per als habitants de la zona, aquests em feien servir també per mitjà de l’ús de senyals de foc o de fum per difondre ràpidament la informació entre les diferents alqueries properes, per tal que tingueren temps per preparar-se davant d’un possible atac. El meu emplaçament era estratègic i privilegiat, ja que es troba al final d’una cadena de pujols que m’eleva sobre el territori circumdant i em facilita una visibilitat de quasi 360 graus. Aquesta posició és la millor de la resta de torres germanes de les alqueries veïnes.

Pel que fa a la meua missió de torre defensiva ha canviat molt. Les voltes que dóna la vida! Hui convisc amb dos torres més, les del centre penitenciari i si des de la meua es vigilava qui podia vindre cap ací, des de les altres dos es vigila qui se’n pot anar.

La història explica que en els meus anys d’esplendor gaudia de gran respecte. Segons Rafel Bosch i López, la primera referència històrica documental que teniu de mi com a Torre d’Espioca, la proporciona el llibre del Fets de Jaume I, on es narra que en una cavalcada que va fer el rei amb el seu exèrcit l’any 1233, cinc anys abans de la caiguda de la ciutat de València, va passar pel meu costat i l’alqueria d’Espioca, la qual estava molt ben defensada, no ens van atacar i van seguir el seu camí fins a Almussafes. També és cert que pocs anys després, en 1238, l’alqueria d’Espioca es va rendir a l’exèrcit de Jaume I després de la caiguda de la ciutat de València, de la mateixa manera que ho van fer gran part de les alqueries del territori, però per mitjà d’un pacte especial per evitar l’ús de la violència.

El primer senyor del nou lloc cristià d’Espioca va ser Roderic Sabata. Eren moments de reconversió religiosa i, per això, van construir a pocs metres de mi, la primera i més antiga ermita del terme de Picassent: La parròquia de Santa Maria.

Com a mi, se la pot visitar amb el permís dels propietaris de l’alqueria. Exactament està situada dins el complex de l’alqueria i durant molts anys va ser l’única ermita per als diferents nuclis urbans confrontants. De fet, en els seus orígens, aquesta va ser també la parròquia matriu sobre els pobles propers com Alginet, Benifaió i Almussafes per tindre jurisdicció eclesiàstica.

Com en el meu cas, amb el temps tot va canviant i el teixit d’edificacions parroquials també va canviar. Per exemple, la distància entre nuclis poblats com Alginet i la parròquia de Santa Maria va ser un motiu al·legat pels habitants d’aquest poble per aconseguir separar-se’n. Una escassetat de transport adequat i una distància de quasi cinc quilòmetres convertien el viatge en dificultós, sobretot, durant les pluges fortes o moments climatològics extrems. Possiblement per aquestes causes es va arribar a la creació i l’alçament de la vicaria d’Alginet el 9 d’octubre de 1375 i, encara que estava sotmesa a la Parròquia de Santa Maria, podien comptar amb un vicari perpetu i evitar, així, tan llarg desplaçament. Segons Paco Beltrán -cronista oficial de Benifaió-, va ser precisament aquesta vicaria l’origen per a l’alçament de la posterior parròquia d’Alginet el 2 d’agost de l’any 1537.

Per aquestes dates, la Torre d’Espioca posseïa una gran hegemonia sobre les poblacions veïnes. Però, segons es documenta, entre els anys 1467 i 1537 van haver una sèrie de causes que conduïren a la seua despoblació. En alguns estudis es parla que es va vore afectada per una sèrie de malalties com les febres tercianes que van delmar gran part de la població, però no se sap molt bé la causa. El que sí està més clar és que la seua escassa població va decidir traslladar la residència a Picassent. L’antiga Torre d’Espioca va romandre despoblada fins a finals del segle XVIII o principis del XIX, quan es va construir la casa d’Espioca.

He viscut des del meu naixement una gran transformació del meu entorn, he patit els avatars del temps i he sobreviscut a guerres i a l’assot climatològic. També he patit actuacions impròpies com la que se’m va realitzar durant el segle passat en una reparació del meu acabament, amb merlets de materials que no són adequats a la meua construcció original. Encara em trobe en «un terreny tancat i protegit», com ho està la resta de l’alqueria, he patit casos d’espoli i vandalisme urbà: Persones que accedeixen a mi, a l’empara de la nocturnitat, per a fer excavacions amb detectors de metalls en recerca de peces de interés. Actes que estan contribuint al meu deteriorament i deixen més empremta que el pas del temps.

Però com dic, tot apunta que la meua vida està canviant i això m’alegra molt. Durant 2016, el grup fotogràfic de Picassent, Picafoto, integrat en l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado i amb el patrocini de l’Ajuntament de Picassent, va organitzar la primera exposició monogràfica de fotografia sobre mi amb un gran èxit de participació ciutadana i així ho demostren les més de 170 fotografies exposades de la mà d’uns 70 autors. Van realitzar un llibre-catàleg amb una selecció de les meues fotos. Durant el període previ a l’exposició molts dels autors vingueren a visitar-me en diverses ocasions i em van fotografiar de lluny, de prop, de costat… De dia, de nit… Amb sol, amb núvols que amenaçaven pluja… Des del cotxe mentre es conduïa per l’autovia, fins i tot, ho van fer des de casa amb les noves tecnologies… Centenars de fotos per després triar aquelles en què més bonica eixia. Em va encisar tornar a sentir-me protagonista, estimada i m’estremia quan veia gent que deia mentre em fotografiava «Aquesta Torre és màgica, em transmet alguna cosa que no sé què és, però no em canse d’estar al seu costat».

M’expliquen des de Picafoto que 2017 és el meu any, l’any de la Torre d’Espioca, que faran una altra exposició sobre mi, durant sis mesos, al Centre de Salut de Picassent, que a la web de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado hi haurà una secció només per a mi, que volen organitzar-me una visita fotogràfica a la qual, de segur, que els oferiré el meu millor somriure. Gràcies per demostrar-me tant d’afecte.

Per cert… Sé, perquè m’ho han explicat, que la meua exposició a la Casa de la Cultura de Picassent també va ser visitada per centenars de xiquets i de xiquetes que feien moltíssimes preguntes sobre mi i això és sinònim que els va interessar i, per descomptat, m’afalaga. La pregunta d’un xiquet em va cridar especialment l’atenció: «Per què em van fer tan lluny?» Va ser la gent qui se n’anà… Jo sempre vaig estar ací i mai vos deixaré.

Autor: Fernando Cuenca
Membre de Picafoto
Associació d’Amics de Cristòfor Aguado

La iniciativa de la Asociació d’Amics de Cristòfor Aguado de despertar el interés por la conservación de la Torre d’Espioca ha dado como resultado una nueva actividad relacionada con el tema: el pasado viernes 31 de marzo, nos ha dado una interesante charla el Dr. Arquitecto Vicente López Mateu, en la Casa de Cultura de Picassent, acerca de La Torre d’Espioca i la seua possible restauració: referencies de les torres Mussa de Benifaió i Sot de Chera (València). Le acompañaban la Dra Arquitecta Teresa Pellicer coautora del proyecto, y Santiago Tormo, arquitecto técnico de la obra.

Amb l’assistència de gran nombre de veïns interessats en el tema, Vicente López ha anat explicant les seues experiències en la restauració d’aquestes dues torres, la veïna de Mussa de Benifaió i la de Sot de Xera, a la comarca dels Serrans.

Les dues torres, que són de procedència àrab, estan construïdes amb tàpia. Tot i que la tècnica emprada és la mateixa; és a dir, que estan fetes per trams mitjançant l’ús d’encofrats, els materials del lloc amb els quals s’han omplit els motles són diferents: la de Benifaió, amb una argamassa de pedra, terra i calç; la de Sot de Xera, amb terra i calç piconada. L’empremta que deixen els tapials en els murs de tàpia depén d’aquests encofrats, ja que, per evitar que es desplacen requereixen l’ús d’agulles que es depositen sobre els trams dels murs ja realitzats, i en alguns casos el travessen, segons van pujant les tàpies, sent visibles les diferents etapes de la seua construcció, davant ulls experts. El seu estudi li va permetre comprovar la mètrica que determina la seua geometria, tant en planta com en elevació.

Ha mostrat durant la seua xarrada nombroses imatges del seu estat inicial abans de l’execució dels projectes de conservació, dels estudis previs realitzats, així com els treballs de consolidació, reparació i mínima recomposició de la seua imatge.

Ens ho ha fet veure com una tasca fàcil, tot i que s’intueixen els complexos i extensos treballs previs de documentació i estudi constructiu, de patologia, dels materials i del terreny que s’han realitzat per arquitectes projectistes, arquitecte tècnic, experts en alçaments per preparar imatges amb escàner de làser, historiadors de l’art, químics, físics, enginyers agrònoms, enginyers de camins, arqueòlegs…, tots ells pertanyents a la Universitat Politècnica de València, coordinats per Vicente López. Aquests estudis requereixen un temps de realització, que permet que l’execució dels treballs siga esglaonada, així com el seu finançament.

A la torre de Mussa s’han executat dos fases després de dos anys de treballs, la d’estudis previs i prospeccions arqueològiques del terreny, així com l’actuació a l’exterior. Queda pendent intervenir a l’interior, que inclou la construcció d’una coberta i una escala d’accés.

La torre de Sot de Xera està totalment acabada, en un procés més dilatat en el temps, ja que els treballs es van iniciar amb la preparació del catàleg de béns i espais protegits, fins a la finalització dels treballs a la torre.

Ha estat una excel·lent xarrada, que va permetre establir un debat entre els assistents, es va posar en evidència l’interés que tenen els veïns de Picassent en la realització d’una intervenció a la Torre d’Espioca. La conservació de la torre es veu ara com més pròxima en el temps i possible.

Liliana Palaia Pérez
Dra arquitecta
Catedrática de Construcción ETSA-UPV (jubilada)
Vecina de Picassent

Galeria d’imatges de la presentació ‘La Torre d’Espioca i la seua possible restauració: referencies de les torres Mussa de Benifaió i Sot de Chera (València)’

Un dels col·lectius més actius a visitar-la són els col·legis i mostra d’això, en esta publicació, anirem incloent les fotografies dels diferents cursos que ens han visitat.

Des de Picafoto, gràcies per vindre a vore-la!

Galeria d’imatges dels col·legis que han visitat l’exposició Torre d’Espioca

Aquesta exposició marca el punt de partida: 2017, any de la Torre d’Espioca. El motiu és que aquesta iniciativa no acabe amb l’exposició que, per cert, tant la Regidoria de Cultura, Joventut, Festes i Participació Ciutadana de Picassent com l’Associació d’Amics Cristòrfor Aguado, han decidit ampliar el període en què es pot visitar, inicialment del 4 a l’11 de novembre pel estar emmarcada dins de les activitats de la Setmana Cultural de l’Associació de Cristòfor Aguado. Així es dóna l’oportunitat de poder visitar-la col·legis i fer-hi visites guiades per grups.

Una exposició com a punt de partida que permet seguir recopilant fotografies i documentació sobre la Torre d’Espioca i amb això augmentar-ne el fons patrimonial. Com més participació ciutadana, més gran serà tant l’homenatge com la inquietud de reivindicació per la seua ràpida restauració i conservació.

Des Picafoto volem destacar i agrair la participació fotogràfica de ciutadans, tant veïns de Picassent com d’altres pobles que així ho han decidit. Fins al moment han participat, a més de Picassent, autors que resideixen a Massamagrell, Silla, Alcasser, Sedaví, Almussafes, Benifaió, València capital i, fins i tot, de Madrid.

L’acte inaugural ha gaudit d’una gran assistència de públic que ha donat gran suport a l’exposició. Pel que fa a la taula presidencial de l’acte ha comptat amb la participació de Jaume Sobrevela (regidor de Cultura, Regidoria de Cultura, Joventut, Festes i Participació Ciutadana de Picassent), Vicent Albert (president de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado), Juan J. Díaz, en representació de Picafoto i Liliana Palaia Pérez (arquitecta, catedràtica de Construcció de la UPV), professional convidada que va exposar una ponència excel·lent amb el títol «Conservació Vs Restauració», en què a més va tractar el cas de la Torre d’Espioca: La conservació d’un monument com un Bé d’Interés Cultural (BIC).

Començàvem l’article destacant la quantitat de fotografies aportades, així com el gran nombre d’autors que hi han participat amb les seues visions diferents. Però recordem que la torre està ubicada dins del terme de Picassent, però apartada del nucli urbà i, per això, Picafoto ha volgut sumar en aquesta exposició diversos documents de diferents orígens i suports, i permetre millor l’origen i l’estat actual de l’edifici. Un exemple d’això són la reproducció d’alguns dels treballs sobre estudis realitzats, reproducció de pàgines del diari Levante-EMV en l’edició de l’Horta, PowerPoints de ponències i, fins i tot, reproduccions de documents històrics que en poc de temps estaran disponibles en línia.

Tot aquest material, així com el que s’aconseguisca a partir d’ara com a fons cultural, es cedirà perquè forme part de l’Arxiu Municipal de Picassent.

Ponència en PPT de Liliana Palaia Pérez impartida durant la inauguració de l’exposició

Galeria d’imatges de l’exposició Torre d’Espioca