Bienal

Les biennals de pintura

A través de les Biennals, l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado ha estat una via de comunicació que ha permés als artistes mostrar les seues obres al món. Esta idea, posada en marxa per l’Associació l’any 2002, convertia Picassent en un clar referent nacional en el camp de les Belles Arts. La Casa de Cultura era l’escaparata i la seua sala d’exposicions la coordenada exacta per que artistes novells i no tan novells tingueren l’oportunitat de mostrar la idea més diversa de la pintura.

Per escollir les peces es va designar, amb bon criteri, un jurat eloqüent, i fins i tot de prestigi internacional, qui era l’encarregat d’analitzar cada obra. Elles i ells foren Tomàs Llorens, Guillermo Solana, Ana Peters, Román de la Calle, i actuant com a secretari, Paco Santana. La qualitat era la premissa que més es va tindre en compte en el moment de la valoració i posterior selecció. Fomentar el talent, la creativitat artística, amb propostes dignes donaven pas a l’exposició, des d’on podien contemplar-se les inquietuds i les tendències pictòriques del moment, així com la creativitat i la inspiració dels artistes.

L’exposició era així la finestra per guaitar a l’art durant uns dies, i també una porta oberta per participar en els diferents tallers, debats i xarrades organitzades, entre d’altres activitats realitzades al voltant d’esta fita. Fins i tot, els escolars del municipi, tingueren la possibilitat de visitar un vertader museu molt a prop de casa, com també ho feren el veïnat d’ací i dels pobles del voltant al carrer Jaume I nº 15.

Quatre edicions que deixaren un referent local molt accentuat en el camp de les Belles Arts. De les biennals queden els records però també un conjunt de quatre catàlegs com a prova i testimoni de cadascuna d’elles. Documents que complementen i que resulten molt valuosos per conéixer de primera mà les obres, els guanyadors i les guanyadores, i també els accèssits i participants.

Cada biennal va resultar una cita imprescindible amb l’art, on l’espectacularitat immediata de cada obra convertia el recinte cultural en un espai per a la creació i la contemporaneïtat artística. I és que, les diferents formes d’expressió presentades quedaven a l’abast d’un poble que molt poca oferta cultural sobre l’art tenia al seu abast en aquells anys.

Algunes d’estes obres guanyadores encara poden contemplar-se a la Casa de Cultura. Premiats, jurat, patrocinadors, han sigut els vertaders protagonistes de les quatre edicions i que podem recordar a continuació.

Primera biennal 2002

La primera edició es va portar a terme al juliol de 2002. Prèviament al desembre de 1999 ja va tindre lloc l’exposició de la ceramista Victoria Montejano on es va presentar la idea de la biennal.

El president va ser Tomás Llorens Serra, conservador en cap del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. Actuaren com a vocals Guillermo Solana Díez, professor d’història de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid i redactor en cap de la Revista El Cultural del diari El mundo, Kosme de Barañano Letamendia, director gerent de l’Institut Valencià d’Art Modern de València, i com a secretari, Francesc Santana Carbonell, llicenciat en Belles Arts i pintor.

Després de la valoració del jurat, el primer premi va ser per a Inma Ramón Ferrandis, el segon premi per a Fernando García del Real i el tercer premi per a Ricardo Gil Romaguera.

Segona biennal 2004

La segona biennal es va portar a terme dins de la celebració de la V setmana cultural, en la tardor de 2004 sent president Tomás Llorens Serra, conservador en cap del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, i actuant com a vocals Guillermo Solana Díez, professor d’història de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid i redactor en cap de la Revista El Cultural del diari El mundo, Kosme de Barañano Letamendia, director gerent de l’Institut Valencià d’Art Modern de València, Ana Peters, pintora.

Actuà com a secretari, Francesc Santana Carbonell, llicenciat en Belles Arts i pintor.

El primer premi va ser per a Marina Eva Scarpati, el segon premi per a Inmaculada Illera Mota i el tercer premi per a María José Pérez Vicente.

Tercera biennal 2006

Pel que fa a la tercera edició cal assenyalar que es van presentar un total de 43 obres, de les quals es van seleccionar 14 pintures per a la mostra. L’historiador de l’art, Tomás Llorens Serra, continuava la seua tasca com a president de la biennal, i Romà de la Calle, director del MUVIM, i Ana Peters, pintora, com a vocals. Actuà com a secretari Francesc Santana Carbonell, llicenciat en Belles Arts i pintor.

El primer premi va ser per a Silvia Lerin, amb Intersección en grises, i dos accèssits per a Jalid Melloul Moreno, amb Romabox i Carolina Maestro Grau amb Vidas cruzadas.

Les obres seleccionades foren les següents: Leopoldo Martínez amb Sin título, Mª José Pérez Vicente amb Redes 202, J. Vicente Guerrero Tonda amb El estanque de crista”, Antonio Barroso Vega amb Inquietud nocturna, Ricardo Miguel Gil Romaguera amb Otro paisaje, Ana Karina Lema Astray amb Cada una en su jardín, Julio Germán Fort amb Sin título, Sergio Luna Lozano amb Lo imaginario, Inma Liñana amb Sin título, Sergio Davo González amb Pictio Natural, i José M. Vera Sánchez amb Síntesis I.

Quarta biennal 2009

La quarta i última biennal celebrada va tindre un total de 23 obres presentades, de les quals en foren seleccionades 8 per a l’exposició.

Tomás Llorens Serra, conservador en cap del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, continuava de president de l’edició, juntament amb Romà de la Calle, president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i Ana Peters, pintora, com a vocals. Francesc Santana Carbonell, llicenciat en Belles Arts i pintor, actuà com a secretari de la biennal.

El primer premi va ser per a Carolina Maestro Grau, amb l’obra Babel.

Accèssits: Guillem Juan Sancho, amb Territorios compartidos i Cristina Bernardor Marí, amb El camino de las sombras.

Obres seleccionades: Javier Soria Ortega, Nivel compositivo entre lineas y formas, Enrique Real Ortuño, Sin título, Ricard Juan Ballester, Arbre edificat, Julio Germán Fort, Sin título, i Danuta Pustkouska Gracz, Sin título.

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies