Sembla una contradicció que mentre la Quaresma és un temps de plenitud, que comença el dimecres de cendra i ens prepara per a la Pasqua, per a altres no és més que una historieta. Els 40 dies de que consta la Quaresma, són per als catòlics els que durà el Diluvi Universal, els dies que va passar Moisés i Elies d’alt de la muntanya o els 40 dies que dejunà Jesús en el desert.
La Quaresma per als no creients té un significat diferent, encara que amb arrels ancestrals. Durant l’Edat Mitjana era habitual la prohibició del consum de carn i ous. En el present el costum s’ha relaxat, per exemple l’Església Catòlica sols estableix com dia d’abstinència el divendres de dit temps, considerava una forma mitjançant la qual, els cristians s’identificaven amb el patiment de Crist als llarg de la Passió.
En moltes poblacions, la Quaresma es representava amb forma de ninot que també servia de calendari, i que finalment es llançava al foc. Al País Valencià, en canvi, la tradició de fer ninots va evolucionar de forma diferent: Aquests ninots, anomenats “Perots”, han adquirit la funció d’ésser un instrument de denúncia, de situacions injustes i criticables.
Un “Perot” és un ninot, una figura grotesca que es posa a la finestra o balcó al matí del dimecres central de la Quaresma. Els “Perots” són el divertiment de la xicalla, mostren defectes i vicis de les persones que representen, i amb la seua crema habitual es pretén eradicar tots els defectes que denuncien. Per a molts, aquests antics “Perots” són el precedent de les Falles.
Ninots en les nombroses poblacions d’Alcoi, Cocentaina, Elx, Xixona i Castalla. Tot i que tenen paral·lelismes amb moltes tradicions com els Pallassos de Torrent i els Vells de Llíria, i els nostres a Picassent.
La nostra associació d’Amics de Cristòfor Aguado, en la seua tasca cultural, ha volgut des de fa anys no sols recuperar esta tradició del Vell i la Vella com signe d’un imaginari col·lectiu del poble de Picassent, sinó posar en valor una tradició arrelada en la vida dels nostres majors.
I per seguir la tradició, el tercer dimecres de Quaresma, al número 51 del Carrer de Colom, domicili del nostre President, asseguts a la porta de casa trobem una parella peculiar: Salvoret i Pepiqueta en cadira de boga, que raonen... i... què diuen? Doncs bé, malgrat l’edat estan molt assabentats no sols del que passa al poble, fent una crítica local si cal, sinó que també saben el que passa a nivell nacional. Aquests iaios son molt moderns i veuen la tele, escolten la ràdio... Bo, que estan al dia.
Com que a Picassent no han mancat mai artistes locals, a Salvoret i Pepiqueta els va fer l’admirat amic i soci de l’Associació Paco Santana; que dir SANTANA, és sinònim d’art en qualsevol vessant. De vestir-los... també s’encarrega una bona modista, Mª Júlia... Què es pensàveu?
I... per acabar-ho d’adobar, comptem amb l’humor i l’ingeni del bon amic Juli Sanchis HARCA, el qual, amb eixe humor tan seu, corrosiu, que igual provoca una rialla que et fa pensar profundament, s’encarrega d’abocar-los a cau d’orelleta la conversa.
Què es calfa el cap a aquests iaios? Transcrivim algunes de les coses que raonen...
Saps, Salvoret?
El grup PICAFOTO han donat la campanada posant d’actualitat la Torre d’Espioca, tan abandonada
El que no aconseguiren els enemics en qualsevol moment pot passar si no es restaura aviat a terra la podem trobar
I què em dius de la violència de gènere? es podrà açò suportar i és que no denuncien inclòs denunciant acabem en soterrar
Ai, Pepiqueta...
Falta voluntat política i mitjans per actuar si assumirem la igualtat el tema estaria millor encaminat
Què farem de les pensions? Mariano pareix que ho té clar furgant, furgant en la vedriola ens ha deixat nets com un plat
Pitjor ho tenen els joves que comencen tard i mal a treballar si han de cotitzar els anys que demanen als 90 encara hauran de fitxar
D’aquesta manera, els veïns que passen pel Carrer de Colom s’assabenten de la crítica i... l’oloreta que ix de la casa a portes obertes a tot el poble els convida a una bona xocolatada amb bunyols que preparen Mª Júlia, Rosita, Conxeta i Mª Emília (aquest anys 2017 han emprat 8 quilos de farina).
Any rere any, la concurrència va en augment i la satisfacció de les persones que han intentat recuperar la festa del Vell i la Vella, també. Festa lúdica dins d’un temps de reflexió que, per descansar del dejuni i per a que els veïns i veïnes del poble pogueren gaudir i allunyar-se de la serietat que predominava en aquells temps als carrers.
Des d’ací els convidem a la festa del Vell i la Vella del 2018. Us esperem per a que entre tots i totes recuperem tradicions dels nostres avantpassats, que són part de la història del nostre poble.
Lola González Albert
Vicepresidenta AACA
1 Comentari
Excelent treball Lola González ALBERT, eres la número uno
jUAN j dÍAZ