A vint minuts del meu sofà

El Vell i la Vella
Festes populars: El Vell i la Vella
18 mayo, 2017
Torre Espioca al centre de salut de Picassent
Torre Espioca al centre de salut de Picassent
6 junio, 2017

A vint minuts del meu sofà

A vint minuts del meu sofà

En l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado estem d’enhorabona, ja que el fotollibre A vint minuts del meu sofà del nostre membre de Picafoto, Voro Serra i Santamaria, ja ha eixit a la llum. En aquesta entrevista, Voro ens avança aspectes del mateix treball abans de la seua pròxima presentació oficial el dia 9 de juny a la Casa de la Cultura de Picassent.

Quines sensacions et transmet tindre el teu fotollibre entre les mans?

D’una banda, satisfer estes ganes de vore’l materialitzat i d’una altra, gaudir de les sensacions noves que proporciona l’edició d’un primer fotollibre. Des que va eixir d’impremta només em passen situacions satisfactòries. És una experiència totalment recomanable.

Què t’ha mogut a la seua edició?

Forme part del grup fotogràfic Picafoto amb el qual he participat en nombroses exposicions en modalitat col·lectiva. Fa un temps vam decidir explorar nous camps al voltant de la fotografia, com ara, realitzar exposicions i editar fotollibres d’autor.

En el cas dels fotollibres vàrem decidir emmarcar amb un format comú (dimensions, nombre de pàgines, tipus d’enquadernat, etc.) de manera que tots formaren part d’una nova col·lecció, també nostra, anomenada ‘Visions‘. Això sí, com a fotollibre d’autor, la seua temàtica i maquetació són totalment lliures. El projecte em va atraure des del primer minut, per això vaig prendre la decisió d’iniciar el meu.

A vint minuts del meu sofà

Quants títols hi ha editats?

A hores d’ara els meus companys Juan Miguel Crespo, Jorge Ruland o Fernando Cuenca ja han editat els seus títols als quals ara se suma el meu, mentre uns altres ho tenen en marxa en un estat més o menys avançat.

Ha sigut fàcil?

En absolut. Li tinc massa respecte a totes les professions que intervenen en l’edició d’un fotollibre i, sobretot, al lector com per no dedicar tots els meus esforços. Havia d’aconseguir un fotollibre, no un àlbum de fotos.

De fet he canviat diverses vegades d’idea fins arribar a A vint minuts del meu sofà. No perquè les altres no tingueren recorregut, sinó perquè considerava que ho podia fer millor. Si agrada o no als lectors és una cosa, però el que és cert és que he posat totes les meues ganes. Bé… Hem posat, perquè sense l’ajuda de la meua dona, Paz Pascual, el llibre no estaria ara entre les nostres mans.

La seua edició és una experiència molt interessant que et porta a explorar diferents disciplines com és l’escriptura, la composició editorial, etc. Àrees que quan fas una fotografia ni tan sols et planteges. És un món nou, difícil, exigent i apassionant, alhora.

A vint minuts del meu sofà

Per què A vint minuts del meu sofà?

Com t’he comentat un fotollibre va més enllà de mostrar una quantitat determinada de fotografies. “Havia d’explicar una història” i una em venia de gust especialment. Es tracta d’una història…, un conte que explicava el tio Pascual Machancoses Jimeno a mon pare quan tenia 6 o 7 anys, mentre cuidaven els bous pel terme de Picassent, que després mon pare ens va explicar a nosaltres, més tard als seus néts i ara als besnéts. Un conte popular titulat “Arrancapins, Girallomes i Juanito l’Orso“. És un d’estos contes molt antic que passa de generació en generació gràcies a la ‘figura de trobador‘. Com no pot ser d’una altra manera, cadascú ha anat afegint o modificant el conte al seu estil i donant el seu segell particular. Plasmar-ho en este fotollibre és una manera d’homenatjar tant Pascual Machancoses com mon pare, fent-la versió oficial de la meua família.

D’altra banda, des de xicotet sempre he estat jugant i passejant pel terme. Paz i jo el recorrem molt sovint i retratem el seu paisatge, la flora, els seus racons màgics… I vaig decidir utilitzar precisament estes fotografies del terme del poble com a escenari del conte.

Has utilitzat les teues millors fotografies en el teu fotollibre?

No. Només vaig començar a desenvolupar la idea, les fotografies i el conte van entrar a l’escenari del fotollibre d’igual a igual. Les dos formes de comunicació, sense saber com, pactaven amb un únic objectiu: ser un de sol.

S’han triat aquelles que realment ‘demana el conte’. Algunes procedeixen del nostre banc fotogràfic. Repetisc que sense la participació de Paz, A vint minuts del meu sofà no seria el mateix, unes altres he hagut d’eixir a fer-les expressament per donar sentit a l’obra.

Tens més idees en marxa?

Veient les satisfaccions que m’està donant A vint minuts del meu sofà, no descarte altres projectes. Però, ara, gaudim del moment. Estic ansiós de la seua presentació oficial el pròxim dia 9 de juny a la Casa de la Cultura de Picassent.

Entrevista realitzada per Fernando Cuenca

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies