El fotollibre Guerrers continua deixant-se ‘sentir’ després de la seua edició i en aquest cas ho fa des de les ones de l’emissora municipal de Picassent, Ràdio L’Om.

Recentment, Salva Soria ens va fer una entrevista al costat del meu amic Francisco Ponce en qualitat de coautor de Guerrers. Podem dir que aquesta és la continuació de la que em va fer fa gairebé un any (El fotollibre i el vell Om de Picassent), en la qual aquest llibre només era una idea molt avançada però que va madurar i molt durant els mesos següents.

Salva va voler enfocar l’entrevista en format de col·loqui a l’autor de les fotografies i el dels textos literaris, comentaren la història de Guerrers des dels seues àrees diferents de participació.

Per la meua banda, la intenció d’aquest fotollibre era abordar un projecte ple de reptes que em permetera jugar a véncer, amb l’objectiu d’arribar a l’edició d’un producte editorial que no acabara amb la seua creació física, sinó que una vegada a mans del lector, aquest agafara el testimoni i continuara portant-lo tan lluny com la seua imaginació donara de si.

La meua parcel·la, a més de la idea, era la part fotogràfica i per a això vaig triar l’arbre com a protagonista. De fet el títol Guerrers fa referència a la seua actitud guerrera davant les inclemències del temps i adversitats que han d’afrontar per viure durant tants anys.

El format de 16 per 16 centímetres suposava un primer repte… Un arbre tendeix a fotografiar-se en vertical quan està aïllat i horitzontal quan es troba en arbreda o bosc. Les fotografies havien de funcionar en format quadrat i això limitava l’elecció.

Un altre repte imposat és que totes les fotografies havien de transmetre emocions. No havien de ser simplement fruit d’un ‘clic fotogràfic’ sense més. La relació entre la meua mirada a través de la càmera i l’expressió «l’arbre model» havien de mantenir una complicitat pactada. També, aquestes fotografies no havien de ser tècnicament complicades, ja que la meua intenció era animar tots els lectors que també podien jugar al mateix: captar allò no evident, mirar més enllà del conjunt.

Per part de Francisco Ponce… La veritat és que crec que he abusat de la seua amistat. Una vegada triades les fotografies, li les vaig enviar simplement numerades…, sense títols ni comentaris que pogueren ‘contaminar’ la seua participació. El repte que li vaig proposar era que després de rebre-les, escrivira sobre cadascuna un text literari basat en allò que els transmeteren. No havia de descriure-les sinó, simplement, posar en negre sobre blanc les seues sensacions motivades per les imatges.

La veritat és que no sé quines sensacions es tenen quan li toca la loteria a algú (potser he de començar a comprar-ne), però cada vegada que rebia un dels seus missatges de correu electrònic em produïa un cúmul de sensacions brutals: llegir la seua «traducció de la imatge» em fa reinterpretar-la alhora que em convida a seguir el seu joc.

La conjunció d’una expressió gràfica i literària en complicitat pactada, crec que ens ha permés estar orgullosos davant un producte editorial com és aquest fotollibre Guerrers. Per cert, vull destacar que l’edició del llibre ha estat meravellosament realitzada per Pentagraf editors.