Exposició Camins de ferro

Una vegada mes el grup Picafoto realitza una exposició a la Casa de Cultura dins dels actes organitzats per l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado al llarg de la “Setmana Cultural”

Un dels principals interessos del grup consisteix a intentar centrar la mirada en elements quotidians en la nostra vida o elements pròxims del nostre patrimoni i que, tal volta per eixa proximitat passen desapercebuts dins de la nostra dinàmica en el dia a dia.

Com ha ocorregut en altres exposicions com la de “Morredondo i el Molló del Almut”, o “Un dia a Picassent” el fet de parar una estona i observar realment eixos elements del nostre entorn mes proper pot fer que els percebem d’un altra manera i comencem a valorar-los millor. No cal dir res en referencia a la Torre d’Espioca, on Picafoto intentà ficar el seu granet d’arena, sinó en el redescobriment del principal element del patrimoni històric del poble, en ajudar als veïns a ser conscients del valor que te i la situació en que es trobava. Molts d’aquests elements, de tan pròxims que son, pràcticament ni els veiem dins de la nostra rutina i acaben passant desapercebuts.

En aquesta ocasió, el tema escollit es el Metro a Picassent i el impacte que aquesta infraestructura de comunicacions te en el dia a dia del Poble. Baix el títol “Camins de ferro a Picassent” es recopilen imatges on podem veure com, baix la mirada dels diferents fotògrafs del grup, es reflecteix la realitat de la relació del poble amb el Metro.

Element dinamitzador fonamental en el desenvolupament del poble, al pensar en el Metro ens ve a la ment una primera imatge de moviment. Moviment de la gent anant i tornant, abordant la estació en onades quant s’aproxima el instant d’arribada. Moviment dels trens passant a diari creuant el terme de extrem a extrem, però també moviment dels vehicles als carrers que, com artèries que alimenten el poble paren la circulació quant el batec del cor es deté el instant de passar el tren.

Que dir de la estació i els baixadors, que repartits per el terme de Sud a Nord, s’alcen com a fites al voltant de les quals es distribueix l’activitat, arribant a desenvolupar-se nuclis de població com San Ramon o la Font de l’Omet.

Un altra imatge del Metro que ens ve a la ment ve condicionada per el fet de que el Metro es una constants al llarg de la història de Picassent. El creixement del Poble està, a un temps, vinculat (donat que s’ha desenvolupat al seu voltant), i condicionat (clar que defineix dins del municipi una cicatriu que separa les dues meitats cosides per els passos a nivell i els passos subterranis) per aquesta infraestructura. Les vies, estacions i baixadors son elements fixes al llarg del temps i veient com han canviat en el pas dels anys, som conscients a un mateix tems de com ha canviat la societat.

El Metro forma part de la vida del poble de Picassent i, si ens parem un segon, alcem la mirada i observem amb atenció, segur que podem descobrir coses que ens havien passat desapercebudes. Aquest es el objectiu de Picafoto en la present exposició; proveir eixe punt de vista o eixa perspectiva diferent per a ajudar al espectador a redescobrir en nostre entorn mes proper.

La inauguració ha estat presentada per Contxa García, alcaldessa de Picassent, Lola González Albert.., vicepresidenta de la Associació d’Amics de Cristofor Aguado (associació cultural dins de la qual s’integra el col·lectiu Picafoto, organitzador de la exposició), Antonio Gutierrez (fotògraf, enginyer de visió artificial i creador de fotobulb.com) i Juan Hervás (comissari de la exposició).

Al llarg de la parla inaugural s’han tractat temes com el significat d’aquest tipus de infraestructures per a les poblacions, com influeix en el seu desenvolupament i com condiciona el seu creixement. La seua activitat forma part del dia a dia dels veïns i passa quasi inadvertida dins de la dinàmica diària. Així mateix, s’ha destacat com, en un mon com el actual en el qual estem sotmesos a una saturació visual, donat que estem percebent contínuament multitud de estímuls mitjançant imatges i continguts multimèdia, es un gran repte aconseguir, precisament amb el us de la imatge, captar la atenció del públic, fer-lo reflexionar sobre els elements del seu entorn mes immediat i que puga valorar un treball d’aquesta natura.

Com ha destacat Toni al llarg de la seua intervenció, “Una bona fotografia no és fruit de la casualitat o de la sort, les bones fotografies són el resultat de seguir un procés de 3 parts. En la primera, el/la fotògraf/a pren consciència del seus sentiments sobre el tema a fotografiar, és a dir, reflexiona sobre quina motivació li du a voler fer eixa foto i què vol expressar amb ella (part emocional). En segon lloc, pensa la composició i les tècniques fotogràfiques que utilitzarà per a transmetre el seu missatge (part creativa). I, per últim, queda la execució de la fotografia, quan fa tot el muntatge i, finalment, pren la fotografia (part tècnica). Per tant, no és just ni correcte pensar que el resultat de tot açò puga ser fruit de la casualitat.”

Son aquest tipus d’imatges les que intenta proposar el col·lectiu Picafoto, a traves d’un intens treball reflexiu previ al plantejament de cada una de les temàtiques que aborden a les seues exposicions.