Dia 6 de juliol de 2019 al capvespre, amb temperatures pròpies de ple estiu i al costat de l’excepcional piscina a l’aire lliure del Poliesportiu de Picassent envoltada de palmeres i arbres, s’ha creat aquest ambient digne del merescut premi que s’ha fet lliurament a Mª José Llopis Bueno: Premi Cultural Cristòfor Aguado 2019.

Mª José Llopis Bueno, Directora de la Coral, és mereixedora del XXI Premi cultural Cristofòr Aguado per la seua contribució a un dels principals objectius de l’associació: el foment i difusió de la nostra cultura i la nostra llengua des de l’àmbit de la música vocal; en agraïment al seu treball i dedicació des dels seus orígens, i coincidint amb el 25é aniversari de la coral.

Discurs de Mª José Llopis Bueno

Voldria començar la meua intervenció donant les gràcies a l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado i Medina, representada en els membres de la Junta Directiva, per l’atorgament d’aquest premi cultural del que em sent vertaderament orgullosa, contenta, sorpresa i sobretot molt agraïda pel reconeixement que suposa al treball, al món del cant coral i en definitiva a la Música, art sublim que ens serveix per a canalitzar tantes emocions sentides.

També vull agrair molt sincerament a cadascuna de les persones que canten o han cantant al llarg de 25 anys a la Coral de l’Associació, i és que tots ells són partícips d’aquest premi, perquè el meu treball com a mestra de l’agrupació no te cap sentit sense l’aportació de les seues veus i és per això pel que el considere un premi compartit, del que tots en són mereixedors.

Agraïment especial a tots els amics que esta nit ens acompanyen, m’acompanyen, amb tanta estima. Molts d’ells han vingut d’Algemesí, de Benifaió, de València…i és un detall que mostra una vegada més que les persones estimades estan on tenen que estar i quan tenen que estar.

I com no, agraïment sincer per a la meua família. Als meus pares perquè m’iniciaren en l’afició per la música i em facilitaren els mitjans per a rebre la formació adient. Papi, gràcies, perquè vares complaure la nostra mare i el seu desig de que les filles estudiarem música, que era una de les seues passions. A les meues germanes, amb les que he compartit tantes hores d’assaig i tantes vetlades musicals. Qualsevol celebració ens pareixia i ens continua pareixent un bon moment per a unir les nostres veus i fer-les sonar harmoniosament. I especialment, al meu marit i als meus fills, perquè han sacrificat moltes hores del nostre temps familiar, que els he hagut de robar per dedicar-lo a la coral i ells sempre m’han recolzat.

Em resulta quasi impossible recordar cap moment de la meua vida desvinculat de la música vocal: sempre he cantat en un cor, des dels 9 anys, o he estat a l’altra banda, com a directora, i lo més important és comprovar que el cant és una activitat essencial per a mi com ho és també per a molta gent. I és que cantar en un cor és, sens dubte, una de les activitats més gratificants que es pot realitzar. I no és un mite, vos ho puc assegurar. Hi ha que tastar-ho per a comprovar-ho, com passa amb els millors menjars.

Fa un parell d’anys, a la Coral vàrem fer unes samarretes estampades amb una imatge representativa de gent cantant en grup i amb una frase que ho diu tot: NO NECESSITE TERÀPIA, JO CANTE EN UN COR!. I no fa molt, vaig escoltar a Ainhoa Arteta recomanar fervorosament l’exercici del cant coral per a tots els xiquets i joves, perquè “al cantar en una coral s’uneixen les ànimes” (paraules de la soprano internacional).

I és que el cant coral és una activitat social que fomenta la cohesió, molt saludable física i emocionalment per a qualsevol persona. Absolutament recomanable.

Jordi Jauset, especialista en neurociència musical, escriptor i autor de varios llibres que vinculen música i neurociència, afirma que cantar en un cor ajuda a construir una gran relació de confiança, de cohesió amb els companys i també de generositat. I ho justifica a nivell neuronal amb aquestes paraules: “El cant augmenta els nivells de cortisol y d’oxitocina, hormona que entre altres coses reforça l’autoconfiança i el nivell de benestar personal”. No és l’únic que ha realitzat investigacions que evidencien el que estem dient. Per exemple, hi ha
un investigador alemany, Hans Günther Bastian, que va prendre mostres de sang dels membres d’una coral, abans i després d’assajar el Rèquiem de Mozart amb uns resultats especialment curiosos: havien augmentat les concentracions d’immunoglobina A (un anticòs) i de cortisol (hormona antiestrès), arribant a la conclusió que cantar enforteix el sistema immunològic.

Tot això, que comencí a vivenciar a la meua infància, primer als Xiquets Cantors d’Algemesí i més tard al Cor Cabanilles de la Schola Cantorum, ho he pogut corroborar al llarg de més de 35 anys al cap d’agrupacions corals, especialment al Cor Madrigal de Benifaió i a la Coral de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado. Estem parlant del benestar físic i del benestar emocional, que es consoliden amb l’experiència gratificant de fer sonar les veus conjuntament de forma harmoniosa. I és que hi ha que experimentar-ho per a ser conscient dels seus beneficis, que en són molts.

Per a formar part d’una agrupació coral, els requisits no són de cap manera excessius, almenys a les agrupacions que m’han encomanat liderar. No et demanaré coneixements musicals, ni solfeig ni harmonia ni lectura musical ni entendre de pentagrames, claus i notes. Sols et fa falta una cosa: per a cantar en un cor el que cal és tindre un GRAN COR!, capaç de bategar rítmicament coordinat amb els dels altres cantaires i capaç d’emocionar-se amb cada nova cançó que anem descobrint i interpretant. Els integrants de la nostra coral ho sabem i per això portem un pin que ho simbolitza i ens el fiquem molt a prop del cor, on deu estar.

Enguany estem d’aniversari, fa 25 anys que ficarem en marxa la coral de l’Associació i som moltes persones les que ens hem beneficiat i ho hem d’agrair. Jo més que ningú. La coral m’ha servit de plataforma per integrar-me al ambient sociocultural de Picassent, per conèixer persones i aprendre a estimar-les. I és que els lligams que es van creant són molt importants. Cantar en un cor no és únicament fer música, significa fer amics, compartir il·lusions i també moments difícils, significa acompanyar en els esdeveniments (noces, aniversaris, acomiadaments…), riguem junts i també plorem junts, però el que més importa és ser conscient de que formem part d’un grup de persones en el que tots som importants, tots som necessaris i tots hem d’estar pels altres. Un grup de persones, que en el nostre cas, resulta curiós per la seua heterogeneïtat i això fa que el grup es convertisca encara en més valuós.

Palestrina, Tomás Luis de Victoria, Juan Vásquez, Mozart, Bach, Haendel, Pergolessi, Rossini, Verdi, Guastavino, Matilde Salvador i molts altres compositors ja formen part de la nostra vida i mitjançant les seues obres hem pogut descobrir els missatges que amaga la música de cada època i ens han ajudat a gaudir de la bellesa, a identificar estats emocionals, empoderant-nos culturalment, aprenent a conèixer, a saber, i a entendre la música com una experiència viva que ens fa sentir-nos millors persones.

Mª José Llopis Bueno

Paraules de Susana López Albert a Mª José Llopis Bueno

Bona nits a totes i tots.

Estimada Mª José,

Després d’escoltar la fantàstica entrevista que Julio Gómez des de Ràdio l’Om et va fer el passat dimecres, vaig pensar que les paraules que havia preparat per a aquesta nit estaven fortament lligades al que vàrem poder escoltar. I per damunt de tot dues paraules varen ser una constant i les dos unides conformen una frase perfecta: Gràcies mestra!!

I encara que al llarg del discurs sorgiran sentiments compartits, he decidit llegir-lo tal i com el vaig preparar.

De segur que vos sonarà a tòpic però es la pura realitat. Els anys passen molt de presa i enguany tots i totes els que formem part de la Coral de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado de Picassent estem de celebració. Es el nostre 25 aniversari. Un any amb molts projectes i noves il·lusions per a totes les persones que hi formem part. I al capdavant sempre ha estat Mª José.

Per a mi es un privilegi poder dir que he format part del projecte de la Coral des del primer dia de la seua fundació. L’Associació va encomanar a Diego Ramón i Lluch la direcció d’una coral dins del seu desig de treballar per la cultura, les arts i la música al nostre poble i ell instal·lat al poble d’Algemesí hi va acceptar. Des d’ací m’agradaria agrair públicament a Olga Betí la seua invitació a formar part d’aquest meravellós projecte. La música sempre ha estat present a la meua vida i cantar forma part de la meua essència i dels meus arrels.

Vaig estar pensant com començar aquest parlament encara que des del principi vaig saber quina era la qualitat que volia destacar en la nostra mestra i la que des del meu punt de vista es la que li ha servit per a portar endavant aquest projecte musical.

Encara que, abans de parlar-vos d’aquesta qualitat, m’agradaria que pensareu i imaginareu aquesta paraula en lletres majúscules: MESTRA. M’encanta aquesta paraula! El desig d’aprendre es quasi tan gran com el plaer d’ensenyar i pense que des de ben menuda Mª José ja sabia que quant fora gran seria mestra de mestres. Aquest seria un dels seus grans projectes de vida. Primer a l’Escola Cantorum d’Algemessi, el seu adorat poble, després al Cor Madrigal de Benifaió, a la Coral de l’Associació i al mateix temps a la Universitat Catòlica de València.

Perquè no sé si sabeu que a la Coral quasi podríem comptar en els dits d’una ma aquelles persones que tenen formació musical. I açò que suposa? Que dins de tot el treball de muntar una peça una part fonamental es aprendre per veus la melodia i repetir, repetir i repetir totes les vegades necessàries per aconseguir-ho. Després vindrà la interpretació de la partitura, aprendre quant el compositor demana un fort o un piano, la intenció de la frase, el ritme i tantes altres coses més. Tota aquesta tasca implica un aprenentatge constant per part de tots i cadascú dels qui hem format part de la Coral. I Mª José amb les seues explicacions, exemples i consells sempre d’una forma molt didàctica ha anat descobrint-nos el mon de la música coral i transmetent-nos el plaer de cantar en un grup. Perquè ella sempre ens ha dit que per a cantar en un cor únicament necessitem una cosa. Voler fer-ho!. I encara que es un plaer escoltar-nos, vos he de confessar que el veritable plaer es cantar i veure com una peça va poc a poc prenent forma en cadascú dels assajos. Per això no ens cansarem mai d’animar-vos a formar part d’aquest meravellós projecte.

Un projecte que després d’aquests 25 anys vol seguir endavant per assolir fermament el desig inicial de l’Associació, treballar per la cultura al poble de Picassent i dignificar a totes aquelles persones que en el seu dia a dia són un exemple per a tots nosaltres. Sempre s’ha dit que al poble de Picassent hi ha la presumpció de que cap projecte va a funcionar. Dons la prova de que no es cert la teniu a la Coral de l’Associació d’Amics de Cristòfor. No recorde si hem arribat a comptar el nombre de persones que han passat per la coral al llarg d’aquests 25 anys i encara que tots estareu d’acord que sense coralistes no hi ha coral puc afirmar sense cap dubte que el suport fonamental de Mª José i la seua tenacitat i convicció plena en el projecte es el que ha fet que anàrem sumant any rere any. Aquesta es per a mi una de les millors qualitats de Mª José, la capacitat d’il·lusionar, de despertar en nosaltres el desig de no perdre el fil i estar sempre ahi, d’estimar la música, de valorar-la, de necessitar-la.

Mª José va escollir el poble de Picassent per a crear la seua família i som el seu poble d’adopció. Ella mai va acceptar aquesta negativa afirmació i ha treballat dia a dia per a superar els reptes familiars, laborals i personals i demostrar a tots i totes que la roda es podia trencar i que la Coral anava a funcionar.

Ella va assumir des dels inicis de la Coral a més de la direcció musical una tasca de relacions socials i personals fonamentals per al desenvolupament del dia a dia del grup. Sempre amb un tracte amable i cordial ha defensat el seu projecte davant les persones que estan al capdavant dels principals projectes socials i culturals del nostre poble i ha sabut crear un espai propi dignificant la música coral a Picassent.

Aquesta constància i dedicació al llarg d’aquests 25 anys es la que dona sentit a aquest guardó que avui des de l’Associació d’Amics de Cristòfor hem volgut lliurar a Mª José Llopis Bueno i així agrair-li el seu treball per a la divulgació de la nostra cultura dins de la música coral. Deixeu que la música entre a les vostres cases i als vostres cors.

Enhorabona Mestra i moltes gràcies per tot el que m’has fet sentir!

Susana López Albert

Fotografies de Juan Hervás

Més fotografies