Bombas Gens es conveteix en una màquina de somiar amb una mostra inversiva que descobreix un nou Dalí.
Bombas Gens Centre d’Arts Digitals exposa el seu nou concepte amb una mostra immersiva de 2.500 m2 que ofereix un viatge per la ment i l’obra de Salvador Dalí i que posa especial atenció a la seua relació amb la ciència i la cibernètica, u dels aspectes “més desconeguts” de l’artista. D’aquesta manera, l’espai es converteix en una sort de “màquina de somiar“ per endinsar-se en la producció del geni català.
“Dalí Cibernètic” és una experiència immersiva de nova generació que s’ocupa dels temes que, dins del mon dels avanços científics i de la cibernètica més interessaven a l’artista de Figueres: els universos paral·lels, la física quàntica, la quarta dimensió, l’òptica, la geometria sagrada o la seqüenciació del ADN interpretats per Dalí.
Tot açò permet fer-se una idea de com l’obra de Dalí surt com resultat d’un pensament obert, ambiciós, provocador i també científic.
Mitjançant projeccions de gran format, instal·lacions interactives, hologrames i realitat virtual, la proposta permet entrar en el poètic i oníric univers “dalinià”, amb un recorregut de 90 minuts de duració al llarg de sis sales que ofereix a més, per primera vegada, la possibilitat d’entrar al metavers de manera col·lectiva.
La mostra és una producció de Layers of Reality, comisariada per Imma Fontdevila i Anna Pou i desenvolupada junt a la Fundació Gala – Salvador Dalí, mitjançant un treball conjunt en el que s’han descobert documents i aproximacions al pensament “dalinià” pràcticament inèdits per al gran públic.
Després de la seua estrena al IDEAL de Barcelona i el seu pas amb èxit per ciutats com Londres, Berlin o Copenhague, aquest projecte arribà a València el 16 de març com exposició inaugural del nou Bombas Gens Centre d’Arts Digitals.
El recorregut comença en una sala expositiva tradicional en la que s’explica el motiu principal de la mostra: la vinculació de Dalí amb la ciència i la tecnologia, així com el seu treball sobre l’art digital, la cibernètica i la quarta dimensió.
La visita continua a la sala immersiva per fruir d’una obra audiovisual de 25 minuts de duració, projectada en 1000 m2 de pantalles a les parets i el sòl i amb una banda sonora original composta per Rafael Plana.
A continuació, l’activitat de “sketch and post” ofereix la possibilitat d’interactuar amb l’art “dalinià” realitzant una interpretació pròpia d’una obra de Dalí, que es projectarà en una pantalla, així com el descobriment de les realitzades per artistes com Mina Nogueira, Mar Aragó i per diversos artistes de la Universitat Politècnica de València con Angeles López del Gru`p d’Animació, Dolores Furió, Paco Sanmartin, Carlos García, Roger Domingo i Raúl Leal de Laboratorio de Luz, a més de Álvaro Sanchis, Núria Rodríguez i David Heras de Unit Experimental.
El viatge continua en un xicotet cine en el que es mostra un documental sobre Dalí en Nova York i, posteriorment, amb una peça sobre la relació de l’artista amb la tecnologia. A continuació es pot explorar la simbologia recurrent del pintor mitjançant una instal·lació interactiva creada per Layers of Reality i Urbez Capablo en la que podràs descobrir diferents elements com les formigues i els rellotges molls.
Una de les grans innovacions que ofereix l’exposició en l’última sala és la possibilitat d’entrar en el metavers de manera col·lectiva, com una experiència de realitat virtual amb llibertat total de moviments, que convida al visitant a passar 15 minuts a l’univers digital de Dalí, un mon surrealista i sorprenent, un autèntic metavers “dalinià”.
Durant aquest període de temps, podreu entrar dins de les obres més reconegudes de Dalí i es sumergireu en un viatge al voltant de quatre entorns de l’artista: el mar, el cel, el desert i el buit. La sala metavers, la més gran d’Europa, ha estat creada per l’estudi creatiu Universe junt a Blit.studio i Layers of Reality.
Dalí fou un pioner en la utilització de ferramentes digitals per a crear les seues obres. La seus obsessió per la tecnologia el portà a treballar amb els primers ordinadors i les primeres màquines de pensar amb la finalitat d’anar més enllà dels límits de la realitat que el rodejava.
Des de molt jove afermava que l’art li resultava anacrònic i preveia que seria “substituït per formes més fecundes, encara impossibles d’imaginar, completament fora dels límits de les belles arts i absolutament d’acord amb la nostra època”. És així com l’artista i la seua obra avançaren el que hui encara explorem baix la categoria genèrica de les arts digitals d’avantguarda i la immersivitat de la realitat expandida.
Juli Sanchis, membre de la Junta directiva AACA