Un homenatge pòstum a una vida per la cultura: La Associació d’Amics de Cristòfor Aguado honra al seu fundador, Josep Vicent Albert i Aguado amb el XXV Premi Cristòfor Aguado.

La nit del 28 de juny de 2025 no va ser una celebració més; va ser un acte de justícia poètica, un emotiu homenatge i un profund agraïment. En una atmosfera carregada de records i respecte, la Associació d’Amics de Cristòfor Aguado va entregar el seu XXV Premi, a títol pòstum, a qui va ser la seua ànima i motor durant més de tres dècades: el seu president fundador, el recentment mort Josep Vicent Albert i Aguado.

Les paraules de l’actual president, Ernest Pastor, tenien una càrrega emocional especial. Visiblement commogut, Pastor, qui va acompanyar a Albert des dels inicis, muscle amb muscle, es va dirigir als presents no sols com a president, sinó com a amic i hereu d’un gran llegat. El seu agraïment a les autoritats, socis i amics va ser el preludi d’un discurs que va transcendir el protocol per a convertir-se en un tribut personal.

La calor de la comunitat es va fer palpable en cada racó. La zona de l’acte va acollir a nombrosos veïns de Picassent i amics que no van voler faltar a la cita. La seua massiva presència no era protocol·lària, sinó una sentida i sincera mostra de carinyo i admiració cap a la figura de Josep Vicent, un testimoniatge del profund calat que la seua labor i la seua persona van deixar al poble.

Premiar a Josep Vicent Albert és premiar la història mateixa de l’associació.

I és que premiar a Josep Vicent Albert és premiar la història mateixa de l’associació. Va ser ell qui, des de la seua fundació en 1992 i fins a finals de 2024, va actuar com el cor infatigable de la vida cultural local. Sota el seu impuls, l’associació es va convertir en un referent d’activitat incessant: viatges culturals que obrien horitzons, la creació d’una coral que posava veu a la comunitat, exposicions de fotografia, cicles de literatura, concerts memorables, xarrades enriquidores i, com no, l’emblemàtic concurs de postals de Nadal, el més longeu d’Espanya, una fita que reflectix la seua constància i visió.

En arribar al 25é aniversari dels premis, eixa «xifra redona», les paraules d’Ernest Pastor tenien un nou i profund significat. La seua confessió de «No he pogut evitar sentir-me orgullós de pertànyer a esta organització», va sonar com un tribut directe al seu predecessor i mentor. Un orgull per un projecte que Josep Vicent no sols va liderar, sinó que va encarnar, aconseguint que el treball per «la cultura en el més ampli sentit de la paraula» fora una realitat tangible i compartida.

En este context, el lliurament del guardó, la icònica Torre d’Espioca modelada per les mans artesanes de Pradi Casado i Carmen Rodriguez, es va carregar d’un simbolisme encara major. No era només un premi; era la devolució d’un símbol a la memòria de qui l’havia convertit en un estendard d’identitat i reconeixement durant un quart de segle.

El reconeixement ineludible a una vida de lliurament.

El moment culminant va arribar amb la lectura de l’acta del 10 d’abril: la decisió unànime d’atorgar el guardó a Josep Vicent Albert i Aguado. Un acord que no va ser una elecció, sinó una aclamació; el reconeixement ineludible a una vida de lliurament.

La tasca de presentar la figura de l’homenatjat va recaure en Jaume Sobrevela, però la vetlada ja havia deixat clar la seua sentir. No va ser un adeu, sinó una afirmació de continuïtat. En honrar al seu fundador, la Associació d’Amics de Cristòfor Aguado no sols tancava un cercle de gratitud, sinó que es comprometia a mantindre viu l’immens llegat d’un home que va fer de la cultura el cor de la seua comunitat.