En esta ocasió, lAssociació d’Amics de Cristòfor Aguado ha organitzat este viatge a Albacete, la ciutat més poblada de Castella-la Manxa i situada en un enclavament estratègic en el sud-est peninsular. Coneguda pel seu dinamisme i caràcter acollidor, és un important centre econòmic i de comunicacions.

Els seus orígens es remunten a la Al-Basit andalusí, un xicotet llogaret agrícola que, després de la Reconquesta, va créixer com a enclavament en les rutes comercials. Una fita històrica va ser la concessió del títol de vila en 1375, separant-se de Chinchilla.

Des del segle XV, ha destacat per la seua ganiveteria, tradició que encara definix a la ciutat. Hui, Albacete és molt més que la “ciutat de la ganiveteria”, és un referent en aeronàutica, servicis i compta amb un vibrant centre universitari.

Sense oblidar la seua història i la seua famosa Fira (Interés Turístic Internacional), la ciutat oferix vitalitat urbana, zones verdes i una creixent oferta cultural. L’itinerari que esta vegada proposem esperem que siga del vostre grat.

Paseo de la Libertad.

Este emblemàtic passeig és una de les artèries principals i més elegants del centre d’Albacete. Funciona com un nexe vital, connectant la històrica Plaza del Altonazo amb la Plaza de Gabriel Lodares.

És ideal per a passejar i admirar part del seu patrimoni arquitectònic, ja que al llarg del passeig s’alcen edificis significatius, destacant la imponent façana del Palau de la Diputació Provincial, un bell exemple de l’arquitectura eclèctica de principis del segle XX. També es troba la Delegació de Defensa, antic Govern Civil, un altre edifici notable, o la casa on asseguren que va viure Juan Ramírez de Lucas, l’últim gran amor de Federico García Lorca.

Palau de la Diputació.

Inaugurat en 1925, és la seu oficial de la Diputació Provincial, l’òrgan de govern de la província. El seu disseny és obra de l’arquitecte provincial Juan Piqueras, encara que finalitzat per Bernardino Carriler, i destaca pel seu estil eclèctic que combina elements classicistes amb una rica ornamentació d’influència modernista i barroca. La façana principal és imponent, amb una cuidada simetria, balconades treballades i l’escut provincial presidint l’entrada, símbol del desenrotllament urbà de la ciutat a principis del segle XX.

Plaza del Altonazo.

Considerat el quilòmetre zero i centre neuràlgic d’Albacete. És el punt de trobada per excel·lència, majoritàriament per a vianants i sempre animat. Esta històrica plaça està envoltada d’edificis emblemàtics com l’antic Ajuntament, hui seu del Museu Municipal, el majestuós Gran Hotel, una joia del modernisme, i el singular Edifici Legorburo. També ací es va situar històricament el Palau de Justícia, que va albergar la primera seu del Museu Provincial. És el lloc perfecte per a sentir el pols de la ciutat i admirar la mescla d’història i vida moderna.

Museo Municipal de Albacete.

Situat en l’antic Ajuntament (Plaza del Altonazo), es un bell edifici eclèctic de finals del s. XIX (inaugurat 1878, obra de Justo Millán Espinosa). La seua façana simètrica i elegant presidix un dels costats de la plaça, sent un punt de referència indispensable a Albacete.

Hui, este històric edifici obri les seues portes com a Museu Municipal, oferint als visitants un espai dedicat a exposicions temporals de diversa índole (art, història local, fotografia…). És una oportunitat perfecta per a submergir-se en la cultura i el patrimoni d’Albacete mentres s’admira un dels seus edificis civils més importants i bells del segle XIX.

Teatro Circo.

Una joia arquitectònica i escènica, inaugurat en 1887, obra de l’arquitecte Juan Peyronnet. És un dels poquíssims teatres circ operatius del s. XIX que queden en el món, i el més antic d’Espanya.

La seua singularitat residix en la seua doble funcionalitat (teatre/circ) gràcies a un enginyós sistema. D’exterior neomudéjar i interior decimonònic, va ser restaurat i reobert en 2002. Declarat Bé d’Interés Cultural (BIC), és el principal centre d’arts escèniques de la ciutat.

Catedral de San Juan Bautista.

El temple més important i seu de la Diòcesi (1949). Situada en el centre històric, la seua llarga construcció (des del s. XVI sobre una església mudèjar-gòtica) va resultar en una mescla d’estils: gòtic-renaixentista en la seua estructura, elements barrocs (Capella Virgen de los Llanos, patrona) i façana/torre neogòtiques (s. XX). El seu interior destaca per les grans pintures murals a l’oli sobre tela de Casimiro Escribá (s. XX), que cobrixen les seues parets narrant escenes bíbliques.

Museo de la Cuchillería.

Imprescindible per a entendre la identitat d’Albacete. Situat a la Casa del Hortelano, un bell edifici modernista de principis del s. XX al costat de la Catedral.

Ret homenatge a la tradició cuchillera amb una vasta col·lecció (peces històriques i contemporànies), explicant tècniques i la importància socioeconòmica d’esta indústria. És la millor manera de comprendre per què Albacete és la ‘Ciutat de la Cuchillería’.

Posada del Rosario.

Un dels edificis civils més antics i amb més encant, declarat Monument Històric-Artístic Nacional (BIC). Originària del segle XVI com a posada, hui pertany a la Universitat.

És excepcional per la seua fusió d’estils (gòtic tardà, mudèjar, renaixentista). El seu característic pati interior amb columnes i galeries de fusta evoca el seu passat. Un magnífic exemple de conservació del patrimoni.

Calle Ancha (Marqués de Molins).

La principal artèria comercial i social, coneguda popularment com a Calle Ancha. Connecta la zona del altonazo cap a l’exterior. Majoritàriament per als vianants, és un formiguer d’activitat amb botigues, bancs i cafeteries.

Està flanquejada per edificis notables de finals del s. XIX i principis del XX, reflex del desenvolupament burgués, destacant el Xalet Fontecha (modernista). Essencial per a sentir la vida quotidiana d’Albacete.

Pasaje de Lodares.

Un racó únic i amb gran encant. És una galeria comercial i residencial coberta (1925), que unix els carrers Mayor y Tinte. Encarregada per Gabriel Lodares i dissenyada per B. Ferrando Castells, s’inspira en galeries italianes. És un exponent de l’arquitectura modernista i eclèctica, amb una bella volta de ferro i cristall i riques façanes interiors.

Declarat Bé d’Interés Cultural, el Passatge de Lodares és un dels pocs exemples d’esta mena de passatges que es conserven a Espanya. Travessar-ho és com fer un xicotet viatge en el temps a una època d’esplendor burgesa i gaudir d’un espai arquitectònic únic a la ciutat.

Mª Carmen Izquierdo Molins.
Juli Sanchis Aguado.
Fernando Cuenca.

Galeria fotogràfica del viatge a Albacete