
El dia 28 de març de 2025, l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado va realitzar, dins dels seus circuits culturals, el viatge a Elx (Alacant). A continuació, us comentem el que vam poder veure.
Elx, municipi situat al sud-est d’Espanya (província d’Alacant), ciutat bimil·lenària i capital del Baix Vinalopó, és la segona ciutat més poblada de la província d’Alacant i la tercera de la Comunitat Valenciana, amb una extensió de 326,1 qm² i una població de més de 245.000 habitants (INE 2025).
Vam passejar per una ciutat fascinant que combina a la perfecció la seva herència ibera, islàmica i cristiana. És mundialment coneguda per ser l’única ciutat que posseeix tres Patrimonis de la Humanitat: El Palmerar, El Misteri d’Elx i el Museu Escolar de Puçol, tres reconeixements de la UNESCO, que la convertiren en una destinació cultural i paisatgística inigualable.
A més d’aquest impressionant llegat històric, Elx gaudeix d’una ubicació estratègica a pocs quilòmetres de la mar Mediterrània, fet que li atorga un clima suau i lluminós tot l’any. El riu Vinalopó travessa i vertebra el nucli urbà, creant un paisatge únic on els ponts i l’omnipresent oasi del Palmerar s’entrellacen amb l’arquitectura.
Cal destacar també que la ciutat és un gran motor econòmic, sent un referent internacional en la indústria del calçat, la qual cosa explica el seu dinamisme com a gran urbs moderna.
Vam gaudir del passeig i ens vam deixar sorprendre per l’essència il·licitana!

La nostra visita va començar i va estar sempre envoltada pel Palmerar d’Elx, el bosc de palmeres més gran d’Europa. Més que un simple parc, és un sorprenent sistema agrícola i de reg dissenyat originalment pels fundadors musulmans de la ciutat al segle X. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000 i passejar entre els seus més de 200.000 exemplars va ser, literalment, caminar per un immens oasi històric.
El cor d’Elx és un gresol de civilitzacions on la pedra explica la història de la ciutat. En el nostre recorregut pel centre històric vam visitar meravelles com:
Palau dels Altamira: També conegut com l’Alcàsser de la Senyoria, aquesta imponent fortalesa medieval va ser residència de la noblesa, presó i fins i tot fàbrica de teixits. Avui, magníficament restaurat, és una peça clau per entendre el passat defensiu i senyorial de la ciutat.
Torre de Calahorra: A escassos passos hi ha aquesta robusta torre d’origen almohade (segle XII). A la seva època, defensava la porta d’entrada principal a la vila emmurallada des del camí d’Alacant.
Convent de la Mercè y Banys àrabs: És un edifici fascinant que actua com una autèntica càpsula del temps. El seu tresor més gran va romandre ocult durant segles al seu subsòl: els Banys Àrabs. Vam baixar-hi i vam poder endinsar-nos en la intimitat i el refinament de la cultura andalusina.

Basílica de Santa Maria y el Misteri d’Elx: Aquest bell temple barroc és l´escenari del famós Misteri d´Elx. Vam conéixer els detalls d’aquesta joia cultural que ha sobreviscut ininterrompudament des del segle XV.
El Misteri d’Elx és un drama sacrolíric d’origen medieval que es representa cada mes d’agost. Cantat íntegrament a capella en valencià antic i llatí, recrea la Dormició, Assumpció i Coronació de la Verge Maria. És una de les joies culturals més importants d’Espanya i ha sobreviscut ininterrompudament des del segle XV. Pel seu valor incalculable, va ser declarat Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Plaça de la Glorieta y rèplica de la Dama d’Elx: Per acabar el nostre passeig, vam fer* una pausa a la Plaça de la Glorieta. Allà vam admirar la rèplica de la Dama d’Elx, l’ànima i la gran icona de la ciutat.

El menú va incloure entrants, arròs en costra, beguda, postre i café.
A la sala d’exposicions temporals del Museu d’Art Contemporani d’Elx (MACE), vam visitar l’exposició ‘L’esperit de la matèria’, una mostra que convida l’espectador a viure la pintura com un espai de reflexió i experiència espiritual. La visita ha sigut guiada pel seu autor Paco Santana i el director del museu, Miguel Pérez Blasco.

L’obra de Paco Santana se situa en la tradició espiritual de la pintura espanyola. Paco ens va explicar, a través de fragmentacions vetlades i fissures, unes pintures que revelen la fragilitat humana i, al mateix temps, una esperança que emergeix des de la ferida.

Colors terrosos, ocres i negres profunds van construir un univers visual que evoca l’ascesi, la passió i la memòria d’una tradició que dialoga amb el present.

Mª Carmen Izquierdo Molins.
Juli Sanchis Aguado.
Fernando Cuenca.