Viatge a Guadalajara del 29 d’abril a l’1 de maig de 2017

Guadalajara, com capital està situada en el que podríem denominar la perifèria de Madrid, és la porta de ambdós Castelles. Després del seu nord-est escut de pinars neixen les terres enllomades , les quals, en la seua joventut recorregué el Nobel Camilo José Cela per a després llegar a la posteritat una obra imprescindible en qualsevol biblioteca; ens referim al seu “Viatge a l’Alcarria”. Aquesta província alcarenya té un lloc d’honor en la literatura castellana per ser pàtria -o morada- de Juan Ruiz, el no tan frívol Arxipreste de Hita; i és, en la nova Castella, terra del amor, doncs en la seua bella Sigüenza nasqué el gentil donzell.

En la nostra visita a aquesta terra manxega vorem en primer lloc Pastrana. Bonics palaus, escarpats carrers i antigues fonts defineixen Pastrana, una de les més renombrades e importants ciutats de la província, ancorada en la vega del riu Arlés. Se li atribueix un origen iber però és en època romana quan es tenen notícies més certes. Es sap, p.e. que resultà destruïda i es tornà a construir amb el nom de Paterniana.

Palacio Ducal de Pastrana

La Vila adquireix certa importància al llarg de l’Edat Mitjana. Constituí el primer centre de l’Ordre de Calatrava. Al 1541 el Rei Carles I ven la Vila a la vídua de D. Diego de Mendoza. Serà més tard i després de passar per diferents mans, quan Pastrana passa a pertànyer al senyoriu de la Casa de Éboli, convertint-se en ciutat ducal. De la princesa d’Éboli, sembla coneguda per tots, vos reservem una sorpresa.

En la Vall del Henares, al nord de Guadalajara, visitarem Sigüenza. Els seus orígens es remunten al s. Vé a.C., malgrat que els documents escrits més antics que es coneixen estan datats al s. XII de la nostra Era. La història d’aquesta Ciutat, farcida d’Esglésies i palaus, de carrers empinats i boniques places, es troba estretament nugada a la dels bisbes que l’han governat des del s. XII al XIX.

Dits bisbes foren els artífex dels principals monuments de la urb. De la llarga llista de personalitats episcopals, cal destacar el primer, Bernardo d’Agen, iniciador de la catedral al s. XII, Pedro González Mendoza, gran humanista que contribuí en gran mesura al naixement del Renaixement en Espanya i podríem seguir, però de segur que la guia ens ho ampliarà.

La Ciutat ha tingut una gran rellevància docent gràcies a la Universitat creada al s. XV i que al seu emparament obriren també les seues portes a nombrosos col·legis. Si be la Universitat desaparegué al s. XIX, els col·legis persistiren, per la qual cosa Sigüenza segueix ostentant un paper important en matèria d’ensenyança.

La Molt Noble i Molt Lleial Vila de Atienza està situada a la falda d’un alt turó. Fou aquest u dels enclavaments més pujants en l’Edat Mitja, si be la seua història es remunta molt de temps endarrere. Efectivament se sap que va albergar un important reducte de població celta. Posteriorment Castro Romano, Els àrabs també deixaren la seua petjada. Conquerida per Alfons VIé al 1085, el seu apogeu l’aconseguiria al llarg de la Baixa Edat Mitja.

En eixa època, amb una població important, és quan es construeixen la majoria d’Esglésies i monuments, els quals, afortunadament, hui encara podem admirar, malgrat haver estat destruïda en nombroses ocasions com conseqüència de les diferents lluites que han tingut lloc en el seu sol. La localitat de Atienza, conserva doncs, un molt interessant traça medieval en el qual no falta un esplèndid conjunt romànic. Pel seus nombrosos encants, la vila de Atienza fou declarada Conjunt Artístic-Històric al 1962. Sense dubte aquest és un lloc que de segur ens va agradar.

Tenim previst el matí del dilluns dia 1, abans de tornar a casa, dedicar-lo a visitar tot el que pugem la ciutat de Guadalajara. Aquesta Ciutat té orígens remots que la lliguen amb la Celtibèrica; malgrat que les referències més antigues ens informen de la seua importància com plaça forta en l’estratègia militar dels emirats i califes de Còrdova. Aleshores fou coneguda amb dos apel·latius, Madinat al-Faray, en memòria del seu conqueridor, i Wad al Hayara, traducció al àrab del seu nom preromà, Arriaca.

A l’any 1085 Guadalajara es va incorporar al Regne de Castella a mercè de la política expansionista del Rei Alfons VIé. Amb el temps, aquest esdeveniment passà a les cròniques com una contesa bèl·lica protagonitzada per Àlvar Fàñez de Minaya, hui reflectit a l’escut d’armes de la Ciutat.

Com sempre la guia ens acompanyarà per allò que es considera imprescindible de visitar-ho: Palau de l’Infantat, joia de l’art gòtic isabelí. La Concatedral, erigida sobre una mesquita anterior, és una església del s. XVIII en la que destaca el pòrtic, les portes i la torre mudèjar. La Capella de Luis de Lucena, el Palau dels Mendoza i… tot el que puguem vore i gaudir.

“La Alcarria es un Hermoso país al que a la gente no le da la gana ir”
Camilo José Cela