Com ja sabeu i si no vos recordem, l’Associació ha previst dins els seus objectius culturals en la vessant de viatges conèixer la nostra «terreta». Podem dir que al llarg de la nostra història hem recorregut tota Espanya a més de part d’Itàlia, França i Portugal. Però hem pensat que també ací, al País Valencià, tenim encara indrets que no coneguem, al menys a fons i que paga la pena visitar-los, admirar-los i gaudir-los. Així que programarem una escapadeta al mes.

Per tant, abans de fer-los una xicoteta ressenya de l’últim, que fou a Xulilla, els anunciem els altres previstos per a dates pròximes: El Desert de les Palmes, Peníscola i La Vall de Gallinera. Tindran complida informació per correu electrònic.

Anem a recordar el dia tan estupend que passarem a Xulilla i als Congosts del Riu Túria, y que fou el passat 5 de maç. Començarem de matinet l’aventura pel Paratge natural municipal de «Els Calderons», acompanyant-nos dos guies especialitzats en aquestes rutes, degut a la quantitat de gent que érem i a les dificultats de la ruta. Allí puguerem admirar i gaudir de la gola profundíssima que va crear la desembocadura del riu i que forma un camí meravellós de roca calcària projectant un canó de paret de més de 80 m d’alçada.

En el recorregut extraordinari admirant tanta natura, passejarem singulars ponts penjants, alguns d’ells de més de 15m d’alçada que per la variabilitat dels excursionistes provocaren diverses i gracioses anècdotes del grup resultant divertides.

D’allí, s’acostarem senderant cap al poble a la vegada que podíem observar la múltiple vegetació de la zona: escaramujo, espart, romaní, etc. A la Plaça Major del poble, anomenada De la Baronia, férem un descans i per recuperar l’alé una cervesa ben fresqueta ens donà forces per seguir la ruta, doncs, teníem que pujar al Castell. Aleshores, i acompanyats d’un guia local, Lola no deixa res a l’atzar per tenir una bona informació, ens transportà a èpoques antigues on es dugueren a terme batalles per la conquesta del territori. Aquest Castell, encara majestuós, ha sofert diferents reformes des de la posada de la primera pedra els musulmans. Al llarg del s.XIV i XVI fins arribar a ser una residència senyorial, també s’emprà com carcel eclesiàstica a càrrec del bisbe de València.

Hui en dia, es manté inalterable amb el paisatge excavat pel riu i plagat d’una bellesa inalterable. I… a més a més, podem dir que es manté viu doncs el terratrèmol del s.xviii no va aconseguir enderrocar les parets per la antemuralla que el protegia, quedant intacta la Torre Barbacana, la qual es manté en peu.

Seguidament acabarem el matí visitant l’Esglèsia de Nostra Senyora dels Àngels, la qual data dels segles XV i XVI, de nau rectangular amb dos portes que tenen l’encant d’èpoques passades, estil barroc, pintada de blanc i blau i amb uns meravellosos taulellets pintats a mà, molt ben explicat tot el conjunt per el guia de l’oficina d’Informació i Turisme.

Arribada l’hora de dinar, Vicent com sempre, trià un menú amb productes típics locals, on podem gaudir de la gastronomia local perquè això de la restauració també és cultura. Així que degustarem del ajoarriero, croquetes de la zona, una bona amanida indispensable sempre i com estrela u dels plats emblemàtics de la zona «l’Olla de Berzas». Amb el seu famós Rin-Ran. Tot acompanyat del vi de la terra i per al café no podria faltar també el típic i famós dolç «reguinyo». En fi, tot molt ben elaborat, riquíssim, amb bon tracte de les restauradores, total, per repetir si algun dia volem tornar.

I…no acabà ací la ruta. Per la vesprada encara tinguerem força i valor per visitar u dels enclavaments distintiu de Chulilla: «El Toll Blau». Lloc d’una bellesa extraordinària, punt favorit dels que gaudeixen al màxim de la més espectacular natura i els paisatges. Lloc, per altra banda, que resultà encantador per a la xicalla, la qual tampoc se’n perd una, pogueren córrer, jugar a plaer i admirar als escaladors practicant el seu esport, la qual cosa els deixà bocabadats.

Bò. Gran dia i… amb millor companyia… ¡¡¡IMPOSSIBLE!!!

Textos: Cristina San Luis Rodríguez – Vocal Junta directiva AACA
Fotografies: Ernest Pastor Pradas – Tresorer AACA

Fotografies de l´excursió a Xulilla