José Eduardo Almudéver Mateu

Primera reunió presencial de la junta de AACA
Primera reunió presencial de la junta de AACA
30 mayo, 2021
Tomás Llorens Serra
Tomás Llorens Serra
13 junio, 2021

José Eduardo Almudéver Mateu

José Eduardo Almudéver Mateu

El tema de la memòria té molt a veure amb els noms. Alguns més grans, altres més xicotets, però, sense dubte, tots son importants. I… un dels “grans” ens deixà fa uns dies: Josep Almudéver. L’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado vol dedicar-li un record al considerar-lo amic digne d’admirar.

Perquè Josep Almudéver en eixe peregrinar per diverses localitats arreu d’Espanya i concretament pel País Valencià donant xerrades, conferències, testimonis on explicava tantes coses, situacions impossibles que l’engrandien, estigué a Picassent i mitjançant l’Associació presentà el seu llibre: “El Pacto de no Intervención. Pobre República”, “Memorias del Brigadista Internacional”. Prologat per l’amic també i soci Toni Simó Rosaleny.

José Eduardo Almudéver Mateu

Donant una ullada ràpida a la seua infància veiem que Josep Almudéver neix a Marsella el 30 de juliol de 1919. El pare era natural d’Alcàsser i la mare del barri d’El Carme de València. Emigraren a França per dos motius, un segurament per seqüeles de la gran epidèmia de “fil·loxera”. Epidèmia que arrasà el conreu de la vinya molt estès a les terres valencianes i l’economia. L’altre motiu també per la consciència social i reivindicativa que el dugué a un enfrontament amb les autoritats locals i empresarials.

Arrodonint la seva ascendència no puc deixar de comentar algo curiós i si se me permet també una miqueta tendre. Els avis materns de Josep eren trapezistes, per la qual cosa viatjaren per tota Europa fins arribar a Moscou. L’avia, en un exercici, va patir un accident i es quedà a València on morí poc després. La mare de Josep marxà a França on estava l’avi vidu. En una funció del circ Josep ja vivint allí escoltà parlar valencià contactant amb ells i ahi conegué a Carmen, de Picassent, la qual es convertiria en la seva dona després de casar-se a Narbona i allí naixqueren Josep i els seus germans.

Després d’una infància moguda entre França, Marroc i Espanya recalà amb la seva família als orígens: Alcàsser el 30 de març de 1931, pocs dies abans de la proclamació de la República.

José Eduardo Almudéver Mateu

Si tinguérem que resumir a partir d’aquest moment, clau en la seva vida, necessitaríem moltíssims folis que omplirien de coratge, de valentia, de consciencia crítica, d’entrega a una causa, o a moltes com la llibertat, la justícia i un llarg etc. Perquè Josep Almudéver fou milicià voluntari als 16 anys, i al ser ferit en línia de foc se’n adonaren de l’edat i l’enviaren a casa. Com que havia nascut a França, s’allistà aleshores en les Brigades Internacionals per continuar lluitant contra el cop d’Estat del General Franco.

A partir d’ahi qualsevol cosa que es diga queda curt, molt curt, cal llegir el seu llibre per poder fer-se una idea del que suposà una guerra cruel, ferotge i nefasta i de la que ell fou protagonista com tants altres.

Quan els republicans perderen la guerra, ell passà per tots els espais i llocs de repressió: El Port d’Alacant, els Camps dels Ametllers –tan ben explicats per Max Aub-, Albatera i la Modelo. Després s’integrà en l’Agrupació Guerrillera de Levante, fins que va tenir que fugir pels Pirineus i exiliar-se en un xicotet poble de l’Occitània francesa.

I… posteriorment Josep es dedicà a “viure per contar-ho” fins als 101 any. I sempre, sempre fins al final lluitant també en una altra lluita per la memòria perquè no s’oblide mai l’horror d’una guerra. Explicava i de quina forma que mai, mai –recordem en la seua presentació del llibre– havia oblidat els sorolls dels afusellaments, els tirs, la por, les llàgrimes i els crits dels seus companys junt al paretó a punt de morir.

I deia que la Guerra Civil Espanyola fou internacional, que ell va veure pels propis ulls i ben a prop als nazis i als italians junts colze amb colze amb els franquistes i que amb els seus companys de files lluità incansablement per la democràcia i contra el feixisme.

En sa casa lluïa tots aquells reconeixements a la seva tasca lluitadora: medalles, insígnies, plaques honorífiques, així com fotografies entranyables emmarcades amb personalitats reconegudes com la filla de Negrin, Carmen, amb La Pasionaria… i estant present en homenatges arreu d’Espanya, sobre tot en moments d’apertures de foses on foren soterrats els afusellats companys. Un altre moment important per a ell fou l’amistat que mantingué amb un altre “nom gran” el metge i rector Joan Peset Aleixandre, el qual no va tenir tanta sort i no aconseguí escapar de la repressió franquista. Morí fa ara 80 anys abatut per un pelotó d’afusellament en el paretó del cementeri de Paterna. Una senzilla tomba al cementeri de València el recorda.

Amb Josep Almudéver i Mateu mor l’únic testimoni directe i viu que quedava – L’ÚLTIM BRIGADISTA

Lola González Albert
Vicepresidenta de l’Associació

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies