Tomás Llorens Serra

Fa uns dies, el 10 de juny, ens deixava Tomás Llorens Serra en Dènia després d’una llarga malaltia que ell coneixia perfectament la gravetat i anà preparant el camí, però “ho duia amb dignitat i enteresa”, explica el seu fill Boye Llorens. Fins l’últim moment estigué treballant en nous temes relacionats amb l’art, la gran passió de la seva vida.

No en va, l’historiador i crític de l’art ha protagonitzat una trajectòria clau en la museografia espanyola dels últims 40 anys. Fou el primer director de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), del Museu Reina Sofia i del Museu Thyssen de Madrid, entre altres responsabilitats importants.

Tomás Llorens Serra neix el 4 d’octubre de 1936 a Almassora (Castelló). Si hem de presentar les aportacions d’aquesta gran persona, humanista, advocat i filòsof, serien com docent, investigador, gestor cultural, en unes paraules “creador de museus”. En aquesta tasca de “patró” i director de museus tan importants, es pot dir que recuperà l’art espanyol i l’adquisició de col·leccions artístiques de relleu, com la de Julio González o la de pintures per a la Thyssen que tant tingué que veure. Doncs va formar part del primer equip ministerial de negociació que aconseguí la cessió definitiva a Espanya.

Per això i altres coses, trobem la mesura per la qual se li atorgà la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts al 2007. Però, és que Tomás a títol personal a més de culte, era elegant, seriós, sol·lícit, polemista i molt empàtic. L’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado pot donar fe donat que una persona amb el seu currículum i la seva preparació es prestà amb satisfacció i sense cap problema a presidir les Biennals de Pintura organitzades per l’Associació els anys 2002, 2004, 2006 i 2009, convertint a Picassent en un clar referent nacional en el camp de les Belles Arts. La Casa de Cultura era l’escaparata i la seva sala d’exposicions la coordenada exacta perquè artistes novells i no tan novells mostraren la idea més diversa de la pintura. Fou un gran honor comptar amb ell. L’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado li atorgà l’any 2004, el guardó cultural que dona cada any diverses personalitats que fomenten o col·laboren de forma activa en la promoció de la cultura a Picassent, complint els objectius de dita Associació i en particular, a les persones per la seva trajectòria professionals en els fets mereixedors.

Tomás Llorens Serra

Però Tomás, en la seva vessant polemista i valenta, era defensor d’una visió de l’art modern i contemporani allunyada de les modes i reivindicativa de la figuració i el realisme, per la qual cosa era titllat de conservador en determinats cenacles. Llorens fou professor d’Estètica a la Universitat Politècnica de València entre 1962 i 1972, des d’on fou expulsat després de l’empresonament al llarg de la dictadura franquista.

Amb el seu amic Valeriano Bozal, també crític d’art, foren els comissaris d’una exposició al 1976, la qual figura en tots els manuals d’art contemporani d’Espanya. S’exhibí a la Biennal de Venècia però organitzada la Mostra al marge de les institucions espanyoles que aviat fou qualificada de “Biennal Roja”.

El pavelló espanyol romangué tancat perquè no s’invità al País que tan sols un any abans, quan es preparava l’edició, encara estava baix el règim franquista. Artistes com Equip Crònica, Jordi Teixidor, Antoni Tàpies, Eduardo Arroyo, Alberto Corazón o Antonio Saura mostraren les seves obres a l’edifici central dels Giardini di Castello.

L’última gran exposició en la que Llorens exercí de comissari fou una de les retrospectives més completes realitzades a Antonio López a la Fundació Bancaixa. Per cert, el seu fill, que li ajudava, ens deia que fins a la fi de la seva vida, estava treballant en la seva gran obra bibliogràfica “el catàleg raonat de Julio González”. Anava pel tom 6é dels 7és que componen l’obra referencial d l’escultor, el qual sobre la seua obra s’edificaren els pilars del IVAM.

Estem, doncs, davant un home la trajectòria del qual i reflexions repercuteixen no només a l’àmbit espanyol sinó que es projecten a l’àmbit internacional del mon de l’art contemporani, amb les aportacions d’aquest valencià, gran humanista, a la nostra cultura contemporània als mons de la cultura, de l’art, de l’arquitectura, dels museus i les universitats.