Les Coves del Canelobre

El vell i la vella 2024
El vell i la vella 2024
10 junio, 2024
María Ofelia Gómez
Premi Cultural AACA 2024 a María Ofelia Gómez
11 junio, 2024

Les Coves del Canelobre

Les Coves del Canelobre

En la línia de viatges culturals realitzats per l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado, s’encontra el realitzat a les Coves del Canelobre, un complexe càrstic format en roca calcària del Juràssic Superior.

Aquestes es troben a la ciutat de Busot, un poble d’origen morisc amb molta història i encant, situat a l’interior de la província d’Alacant.

Associació d’Amics de Cristòfor Aguado

Exactament a 4,7 qm. del seu centre urbà, trobem aquest tresor natural al que es pot accedir. Estes, les Coves del Canelobre, estan emplaçades a uns 700 m. d’altitud a la vessant septentrional de la serra Cabeço d’Or, u dels escàs relleus juràssics del Prebètic en la província, dins de la zona externa de la Serralada Bètica.

En la nostra visita, accedirem al seu interior en un recorregut guiat per la sala visitable, on la guia ens va acompanyar proporcionant-nos la informació relacionada amb la seua formació, us, descobriment, etc.

Cóm es crearen les Coves del Canelobre?

Aquestes coves es desenvoluparen per l’acció de la dissolució química de la roca caliza degut al fluix de les aigües subterrànies al llarg d’un període geològic extens. Com hem avançat, les Coves del Canelobre son un complex càrstic format en roca calcaria del Juràsic Superior, on s’han explorat uns 800 m. La morfologia de les coves mostra l’evidència de processos d’erosió i sedimentació, amb la presència d’enderrocaments argilosos i còdols en diverses àrees.

El descobriment d’aquesta cova s’atribueix als àrabs, allà pel s. X. Encara que la cavitat es coneix pràcticament al s. XIX al llarg de la contesa de la Guerra Civil, quan l’exèrcit republicà foradà l’actual túnel d’accés i va construir al seu interior diverses plataformes amb la finalitat de poder reparar els seus avions, plataformes que deixaren la seva petjada visible en l’actualitat. Les coves no s’obriren al públic fins la segona meitat del s. XX.

Les Coves del Canelobre

En aquestes coves es troba la volta més alta d’Espanya, amb una alçada de 70 m. i son un magnífic exemple de cavitat càrstica. Al seu interior, més de 80.000 m2 on la roca i l’aigua han esculpit impressionants formes d’estalactites i estalagmites, columnes, cascades pedencs, microgours…, entre altres fenòmens, resultat de la precipitació de minerals com el carbonato de calci.

Quan ens introduïm, ho fem sobre una de les plataformes que es crearen al seu dia, la qual ens ofereix una visió central de la immensitat que ens acull. Tota la cova està il·luminada cuidadosament per ressaltar els detalls de les formacions, aconseguint que siga per als visitants una atracció destacable.

Conforme baixarem per les passarel·les, disposades per un desplaçament segur, poguérem anar descobrint diferents figures i elements, on cadascú feia volar la seua imaginació.

Les Coves del Canelobre

Si cal destacar una formació geològica, esta seria “La Sagrada Família”, on destaca una columna rocosa de més de 25 m. d’altura. Ací, segons la imaginació de cada visitant, la interpretació pot variar. A uns, el primer que els ve al cap és La Sagrada Família de Gaudí, altres, la fusió d’estalactites i estalagmites que s’han fusionat, els evoca la imatge de la “Sagrada Família”, composta per figures que semblen representar a José, Maria i el xiquet Jesús.

Altra de les formacions destacades es “El Canelobre”, de la que la cova agafa el nom. És una gran estalagmita situada al centre de la sala que es diu que té una antiguitat de 100.000 anys.

Aquesta joia de la natura és un destí ideal per als amants dels esports d’aventura, donat que compta amb una zona habilitada per a la pràctica de la espeleologia.

Al llarg de l’any i degut a l’excel·lent acústica de la sala, la cova també s’utilitza ocasionalment com escenari per a events musicals i culturals. La seua magnífica acústica i el contrast d’efectes visuals e il·luminació deuen proporcionar una experiència única.

Associació d’Amics de Cristòfor Aguado

D’alli eixirem a freuir de la gastronomia i les platges d’El Campello i visitar el jaciment arqueològic de La Illeta dels Banyets. Però d’això, parlarem en un altre article.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies