El 9 de abril, vam fer la nostra excursió al Desert de les Palmes i Peníscola, començant fent un bonic passeig per el Desert de les Palmes lloc dedicat a l´oració i al retir espiritual, podent gaudir de la riquesa botànica que guarda seguit de la visita al centre d’interpretació la Bartola situat en una antiga masia rehabilitada en 1994 i que s’ha convertit en el lloc de referència per a la informació sobre el Parc Natural.

Continuarem la nostra ruta passant per el monestir del frares i edificis de rellevància històrica i arquitectònica.

Arribem a Peníscola on ja ens estava esperant el nostre guia Pablo, començant la nostra visita a la ciutat , coronada per la que va ser residència del papa Benet XIII, un castell Fortaleza del segle XIV, un lloc on s´han creuat totes les civilitzacions mediterrànies. Som conscients de la seua situació avantatjada, per la seua seguretat com a fortalesa irreductible i de la seua idoneïtat com ha hàbitat, tant per el seu clima com pel fet de disposar de aigua dolça.

Entrarem per el portal de ST Pere format per un gran arc rebaixat de pedra de tall, i en la dovella central es troba l´escut del Papa Lluna, després el bufador arribant a la Casa de les Petxines, seguidament “El castell” emplaçat a la zona més elevada del penyal, tenint una alçada de 64m. sobre el nivell de la mar. Els templers van construir aquesta obra romànica sobre restes de l´antiga alcassaba àrab entre 1294-1307. Benet XIII va realitzar xicotetes reformes durant la seua estada i el va transformar en palau papal, destacant del conjunt la sobrietat i solidesa de la seua construcció, tenint un gran interès arquitectònic la solució voltada del Cos de Guàrdia i a l´austeritat i severa proporció de la Basílica dels frares de la Ordre del Temple.

El citronat era les postres medievals amb el qual van enverinar al Papa Lluna en 1418. Dos servents li ho van servir amanit amb arsènic i, encara que li va provocar greus danys en el tub digestiu, l’objectiu no es va complir, gràcies a la labor del seu metge, Jerónimo de Santa Fe, que amb l’ajuda dels més avançats experts del gremi d’apotecaris de València, va crear un remei, a partir de diverses plantes, «que consumit polvoritzat, en forma de pessics, va aconseguir alleujar els danys en l’aparell digestiu causats pel verí», va assenyalar l’historiador. La seua recepta, recuperada de documents amb sis segles d’antiguitat, és la que ara es comercialitza com a infusió.

Al mig dia a menjar , com sempre Vicent, no defrauda, vam menjar cruixent de carxofa de Benicarló amb salsa romesco, clòtxines a la marinera i calamars amb carxofes i ceba caramel·litzada d’entrants , i de plat principal un All i Pebre de peix. Ens xuplarem els dits.

A la vesprada vam fer l’excursió amb vaixell en la qual vam poder veure les coves, les escales del Papa Lluna per a eixir del castell i el típic Bufador.

Amb ganes que ens acompanye Lola, gran dia amb gran companyia.

Textos: Cristina San Luis Rodríguez – Vocal Junta directiva AACA