Hem acabat la Setmana Cultural que cada any teníem que celebrar l’Associació d’Amics Cristòfor Aguado i, com tots sabem, ha estat interrompuda pel problema de la pandèmia del covid. Per la qual cosa, aquest any ha segut un èxit sense precedents. Els socis/cies i amics en general, teníem ganes i crec que l’organització ha omplert totes les seves expectatives.

El llibre de Rafael Solaz “Un paseo por el transformismo valenciano”, contant-nos la vida de “La Margot” i altres artistes ha estat molt emotiva, explorant una història de transformacions i de lluites quotidianes contra la repressió en la recerca de autoafirmació. Un exemple de coratge i de identitat en una València, i en un temps gris encorsetat on les relacions socials no eren afortunadament com ara. Un cant a la llibertat.

També gaudirem d’una conferència-col·loqui d’un historiador professor de la Universitat de València, Robert Cuenca i Montagut, amb un ampli currículum que ens parlà de l’Islam. Afganistan i el terrorisme internacional. Com que és una autoritat en la matèria, doncs ha viscut a Damasc, Tunis i altres països del Golf Pèrsic, parla l’àrab, etc. On va fer molt didàctic i comprensiu, demostrant la visió totalment occidentalitzada que tenim del tema en qüestió i quins interessos tan espuris hi ha darrere de totes les guerres que assolen el món. Per cert, la conferència estarà completa a la pàgina web de l’Associació per si voleu consultar-la.

Picafoto, una altra de les vessants de l’Associació d’Amics de Cristòfor, ha posat a la Casa de Cultura una exposició estupenda, fabulosa Ca Picassent. Han fet un treball encomiable amb més de 200 fotografies dels locals de restauració del poble, de la gent que els porta, dels locals en plena feina, gent molt amable al tracte i que necessitava rescabalar-sed’un temps de pandèmia que els ha colpejat ben fort i, malgrat altres sectors que també han patit, així ho deixà palès Juan Díaz al seu parlament, es decidiren per aquest i ahi està.

No se la perdeu perquè dir exposició de Picafoto és dir art, dedicació, bon gust, saber posar de relleu qualsevol tema de Picassent potenciant sempre els seus valors. Ho han demostrat sobradament en moltes exposicions ja fetes que no cal recordar. Si una felicitació molt expressiva a aquells grups de grans artistes de la fotografia que duen al poble no sols la seua Terreta, sinó arreu del mon inclosos amb prestigioses organitzacions fotogràfiques a Tòquio, etc. etc. Desitgem que continuen així. Gràcies de tot cor.

Però… però, no vull deixar de nomenar i agrair de debò a l’Escola de Teatre de Picassent, dirigida magistralment per Jèssica Fortuny, la posada en escena, a la mateixa sala de l’exposició d’un Music-hall fabulós. La veritat és que com no se sabia, ni s’esperava la sorpresa, la majoria de la moltíssima gent que va acudir fou un CRACK. Semblava veritablement que estaves assistint a una deixes sales neoiorquines. Ací no mancava cap detall, un atrezzo totalment aconseguit: Llum, música, ambient… fins i tot vocalista. Les dones més grans, membres de l’Escola, molt ben vestides, estaven guapíssimes, la divisió dels joves sempre organitzats per Jèssica eren servicials, simpàtics i atents. Ens proporcionaren als assistents un Àgape boníssim, de salat, dolç, barra lliure i… en fi, la festa fou completa.

Queda comentar l’acte final de la Setmana Cultural que ha estat un Concert de la Tardor de la nostra Coral. Perquè sí!!! També tenim Coral. Per tancar els actes el diumenge a les 12 hores a l’Ermita de la Patrona, la Verge de Vallivana, han fet un concert que, com és habitual extraordinari. Empren peces especialment dels nostres compositors valencians, a més d’altres mundialment coneguts, però enguany ens han sorprès introduint el Gospell i Espirituals negres, introduint un nou instrument, les castanyetes. La nostra Coral és també un orgull més per a l’Associació. Xé!!!. Que ho fan molt, molt bé. És un goig escoltar-los, de debò.

Només ens queda agrair la vostra presència a tots i totes als actes perquè valoreu i tingueu en compte que els objectius de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado és difondre la nostra cultura, la nostra llengua i la de la fabulosa terra que ens ha vist néixer.

Finalment, agrair també la participació valuosa i suport de l’Ajuntament de Picassent. Sempre hem tingut la seva ajuda i complicitat en tots aquells projectes que ho hem sol·licitat.

Ara toca carregar les piles perquè tenim al davant el Concurs de Targes de Nadal. Concurs, per cert, el més antic de la Comunitat Valenciana, això és un orgull i paga la pena que a tots els xiquets/xiquetes de Picassent fomentar-los l’art i allunyar-los d’unes festes que malauradament s’han tornat massa mercantilitzades.

Una forta abraçada.

Lola González Albert
Vicepresidenta de l’Associació d’Amics Cristòfor Aguado