L’última jornada del nostre viatge cultural va situar el focus en el context urbà de Palència, capital que vertebra la vall del riu Carrión a la Meseta Nord. Lluny de transformacions agressives, la ciutat ha preservat una trama històrica coherent on confluïxen arrels visigodes, una consolidada etapa com a seu episcopal medieval i la posterior expansió burgesa de finals del segle XIX i principis del XX. Esta combinació va permetre als socis de l’AACA conéixer de primera mà l’evolució monumental i civil d’una ciutat definida per la mesura i la solidesa del seu patrimoni.

La Catedral de Sant Antolín i els orígens visigots

Coneguda tradicionalment com «la bella desconeguda», la seu catedralícia palentina constituïx un dels conjunts gòtics més rellevants de la península. L’austeritat de la seua volumetria exterior contrasta amb la magnitud i lluminositat del seu espai intern, presidit per un ampli cor, capelles monumentals i retaules de notable factura.

El punt de major interés històric es troba en la baixada a la cripta de Sant Antolín, un espai de transició del segle VII que conserva la fàbrica visigoda original. Esta construcció subterrània connecta directament amb els primers segles de presència cristiana a la seu episcopal i servix com a fonament físic sobre el qual es van assentar les successives ampliacions romàniques i gòtiques del temple.

L’empremta dels ordes religiosos a Sant Pau i Sant Francesc

La presència dels ordes mendicants a l’entorn urbà medieval va quedar reflectida durant les visites als convents de Sant Pau i Sant Francesc. El primer, de fundació dominica en el segle XIII, va estar estretament lligat a la vida acadèmica i espiritual de la diòcesi, conservant una església de fàbrica gòtica enriquida amb afegits posteriors i un claustre d’estructura sòbria.

Per la seua banda, el convent de Sant Francesc va testimoniar el model d’arquitectura funcional i austera característic dels ordes dedicats a la predicació urbana. El conjunt medieval, articulat entorn del seu temple gòtic reformat en èpoques posteriors, reflectix la importància que la comunitat franciscana va tindre en la cohesió social i l’administració de l’espai religiós ciutadà.

L’arquitectura civil burgesa i l’eix modernista del Carrer Major

El recorregut pel Carrer Major va mostrar el creixement que va experimentar Palència entre finals del segle XIX i les primeres dècades del XX, impulsat per la burgesia local. Les característiques porxades que flanquegen esta via articulen una successió d’immobles residencials d’estil modernista, entre els quals destaquen la Casa dels García Germán i establiments històrics com el Bar Alaska, representatius de la vida quotidiana d’eixe període.

En este mateix àmbit urbà es troben edificis singulars com el Col·legi de Villandrando, concebut amb finalitats docents i benèfiques, o el Mercat de Proveïments, mostra d’arquitectura civil de ferro i pedra de tall funcional. Així mateix, la seu del Consell de Comptes de Castella i Lleó va evidenciar el model de recuperació institucional d’estructures patrimonials per a l’administració contemporània.

El Palau de la Diputació i la monumentalitat institucional

La representació del poder provincial es va analitzar en la visita a la seu de la Diputació de Palència, immoble projectat cap a 1914 sota paràmetres eclèctics amb forta influència neoclàssica. La seua façana presenta una composició simètrica de tres cossos amb un eix central destacat, balcons de ferro forjat, pedra calcària clara i l’escut provincial com a element central, reflectint el llenguatge solemne que va caracteritzar les institucions públiques de principis del segle XX.

Els temples de Sant Miquel i la Mare de Déu del Carrer

El tram final de la ruta va acostar el grup a l’església de Sant Miquel, situada vora el riu. El seu perfil destaca per la transició formal entre el romànic tardà i el gòtic incipient, coronat per una robusta torre campanar que adopta l’aspecte d’una estructura defensiva fortificada.

La jornada es va completar a l’església de la Mare de Déu del Carrer, temple que custodia la imatge de la patrona de la ciutat. L’interior barroc de l’edifici manté una forta vinculació amb la devoció local, convertint-se en un punt de trobada on la tradició s’expressa de manera contínua.

Amb esta darrera aproximació al patrimoni urbà de Palència, els socis de l’AACA van emprendre el viatge de tornada cap a Picassent, fent una parada tècnica gastronòmica a la localitat segoviana de Boceguillas abans de concloure definitivament un circuit que ha permés documentar la diversitat històrica, constructiva i paisatgística d’estes terres castellanes.

Fotografies i text: Fernando Cuenca i Mª Carmen Izquierdo