De l’1 al 3 de maig de 2026, l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado va emprendre un nou itinerari dins del seu programa de viatges culturals amb destinació a la província de Palència, una terra de sòbria riquesa monumental, paisatges castellans definits i un patrimoni històric que sol quedar al marge de les rutes més concorregudes.

Este primer lliurament obri una sèrie de tres cròniques dedicades a detallar les vivències, visites i enclavaments descoberts al llarg de cada una de les jornades d’esta estada.

A continuació, recorrem l’experiència i els punts d’interés que van centrar l’activitat del nostre primer dia en terres palentines.

Dia 1: Camí de Santiago

Museu Palau de Don Pere I en Astudillo

El Museu Palau de Don Pere I oferix una trobada singular en què confluïxen la història medieval, l’arquitectura mudèjar i la vida conventual de la comunitat que l’habita. Construït en el segle XIV pel rei Pere I de Castella com a residència lligada a María de Padilla, l’immoble s’integra hui dins del Monestir de Santa Clara, configurant un espai viu on el patrimoni no resta aïllat del dia a dia.

L’edifici constituïx un testimoni de la combinació gòtic-mudèjar, amb arcs, guixeries i patis que evoquen les construccions d’arrel andalusina.

La visita a estes dependències permet recórrer les restes restaurades de l’antiga residència règia, al costat d’una selecció d’art sacre que comprén escultures, peces d’orfebreria i cantorals compresos entre els segles XIV i XVIII. Així mateix, s’exposen fons arqueològics d’origen medieval i col·leccions com la de pessebres procedents de diferents parts del món. Gran part d’este patrimoni manté la seua conservació gràcies al treball continu de les pròpies religioses, aportant una perspectiva propera sobre la cort castellana del segle XIV.

L’enginyeria hidràulica de les rescloses del Canal de Castella a Frómista

A la localitat de Frómista, el patrimoni industrial i la naturalesa s’entrellacen a través del Canal de Castella, la infraestructura hidràulica projectada entre els segles XVIII i XIX per a facilitar el transport del gra de la regió abans de la implantació del ferrocarril.

El punt més destacat d’este traçat al seu pas pel municipi és el conjunt de quatre rescloses consecutives, de la 17 a la 20, dissenyades per a salvar un desnivell d’uns quinze metres d’altura. Este sistema esglaonat permet apreciar amb claredat el funcionament de les comportes destinades a anivellar les barcasses de transport. El paratge, on el pas de l’aigua genera un ritme visual constant, coincidix a més amb el traçat del Camí de Sant Jaume, convertint este entorn en un punt de trobada freqüentat per caminants i pelegrins.

L’harmonia arquitectònica de Sant Martí de Tours

Sense eixir de Frómista, l’església de Sant Martí de Tours representa un dels exponents més depurats del romànic del segle XI. Fundada cap a l’any 1066 per iniciativa de Donya Major de Castella, la construcció destaca per la seua simetria exterior, definida per dues torres cilíndriques en la façana principal i una capçalera amb tres absis proporcionats.

A l’interior, la sobrietat de la pedra nua vertebra una planta de tres naus on destaquen especialment els capitells historiats. Estes peces conserven un repertori d’escenes bíbliques, figures zoomòrfiques i motius vegetals de gran precisió tècnica. Esta narrativa visual es complementa amb la sèrie de permòdols sota el ràfec de la teulada, que exhibixen rostres i figures grotesques característiques de la iconografia medieval, consolidant el temple com una referència per a l’estudi de les formes constructives de l’època.

El monestir de San Zoilo a Carrión de los Condes

El recorregut conclou a Carrión de los Condes amb la visita al Monestir de San Zoilo, un enclavament d’arrels altmedievals vinculat en origen al llinatge dels Beni Gómez i, posteriorment, a l’orde de Cluny. Encara que les seues estructures conserven elements de diverses fases constructives, predominen en el conjunt les intervencions d’època renaixentista i barroca.

L’element més destacat del recinte és el seu claustre plateresc del segle XVI, caracteritzat per una densa ornamentació en pedra a base de medallons, traceries i relleus historiats d’execució minuciosa. L’església annexa, que va albergar sepultures de membres de la noblesa castellana, reflectix també les diferents transformacions estilístiques de l’edifici. Amb la llum del capvespre entrant per les arcades del claustre, el monestir oferix un testimoni de la influència política, religiosa i artística que va exercir este punt neuràlgic de la ruta jacobea.