La segona jornada de la nostra estada a Palència va vertebrar un dels itineraris patrimonials més rics i definitoris del territori castellà: la transició des de les primeres manifestacions d’espiritualitat excavada fins al màxim esplendor de l’arquitectura medieval i el refinament clàssic. Lluny de circumscriure’s a un únic període, el recorregut va permetre als membres de l’associació aprofundir en la diversitat de solucions constructives que històricament han definit la identitat cultural d’esta província.

A través d’un traçat dissenyat per a comprendre el diàleg entre paisatge, pedra i gestió cultural contemporània, la jornada va enllaçar espais d’alt valor arqueològic i arquitectònic, des del silenci monàstic de la plana fins a les valls del nord palentí.

Monestir de Santa Cruz de la Zarza a Ribas de Campos

El recorregut va començar en ple entorn rural de Tierra de Campos, a la vora del riu Carrión, on s’alça el Monestir de Santa Cruz de la Zarza. Els orígens d’este conjunt es remunten a un primer cenobi documentat l’any 922 sota el patronatge del comte Fernán Ansúrez, si bé l’estructura monumental que hui es conserva va arrancar l’any 1176 amb l’establiment de l’orde premonstratés. Després d’un període de notable rellevància durant l’Edat Mitjana i posteriors ampliacions entre els segles XVI i XVIII, el recinte va patir les conseqüències dels processos desamortitzadors del segle XIX, que el van abocar a l’abandó i a una ruïna parcial.

Declarat Bé d’Interés Cultural l’any 1931, el monument representa fidelment l’evolució del patrimoni palentí, caracteritzat per la seua grandesa fundacional, la decadència posterior i la progressiva recuperació impulsada per la societat civil i les institucions locals. Durant la visita vam poder apreciar la seua església de transició cistercenca-protogòtica del segle XIII, marcada per la sobrietat de la pedra calcària i la puresa de les seues línies, així com les restes de l’antic claustre. El punt culminant del conjunt va ser la seua sala capitular, un espai vertebrat per quatre columnes centrals d’on arranquen nou trams de volta, enriquits amb capitells de decoració vegetal i escenes historiades on figuren motius com el Bon Pastor, sant Miquel i guerrers medievals.

Ermitori rupestre dels sants Just i Pastor a Olleros de Pisuerga

El contrast conceptual i tècnic va arribar amb la visita a l’ermitori dels sants Just i Pastor, un testimoni clau dels primers assentaments cristians en terres de frontera. A diferència dels models constructius convencionals, este temple no respon a una arquitectura edificada sobre el terreny, sinó buidada directament en el massís rocós entre els segles VII i IX, amb intervencions posteriors integrades en el fenomen eremític del nord de Palència i Burgos.

En endinsar-nos en este recinte, vam poder comprovar com la pròpia orografia allotja la nau, els absis, els pilars i els arcs esculpits íntegrament en la pedra viva, recreant una distribució basilical dins de la muntanya. L’espai interior es complementa amb les coves annexes que evoquen l’austeritat de la vida anacoreta originària i una necròpoli altmedieval situada en l’entorn exterior, conferint a la parada una dimensió històrica primordial per a entendre els primers segles medievals a la regió.

Monestir de Santa Maria de Mave a Aguilar de Campoo

Continuant cap al nord, el Monestir de Santa Maria de Mave va exemplificar el pas de l’eremitisme primitiu a la maduresa del romànic monàstic. Amb un primer assentament altmedieval datat en el segle IX, el complex actual reflectix les intervencions dels segles XII i XIII vinculades a la comunitat benedictina que el va administrar històricament.

Situat al costat del curs del riu Pisuerga, el recinte acull actualment instal·lacions d’ús hoteler que han permés conservar la seua església romànica i sectors del seu claustre original. Durant la visita vam analitzar l’equilibri de la seua fàbrica de carreu i la perfecta integració de la nau i les estructures conservades en un paratge natural dominat per la vegetació de ribera.

Monestir de Santa María la Real a Aguilar de Campoo

A la vila d’Aguilar de Campoo, el Monestir de Santa María la Real es va presentar com el centre neuràlgic per a comprendre la posada en valor del patrimoni comarcal. Fundat en el segle XII per l’orde dels premonstratesos, l’immoble va travessar dècades de deteriorament abans de convertir-se en la seu central de la Fundació Santa María la Real, entitat pionera a Europa en models de restauració, dinamització mitjançant escoles taller i divulgació del romànic.

Durant l’itinerari per les dependències monàstiques restaurades, l’església abacial i el claustre romànic, vam poder valorar la qualitat escultòrica dels seus capitells i la solidesa dels seus espais de vida comunitària, erigint-se com un dels exemples més clars de com la gestió tècnica i la col·laboració institucional poden transformar un edifici en desús en un eix de desenvolupament cultural i formatiu.

Vila Romana La Olmeda a Pedrosa de la Vega

Canviant radicalment de registre cronològic, el grup es va desplaçar a Pedrosa de la Vega per a conéixer la Vila Romana La Olmeda, jaciment descobert de manera fortuïta en 1968 per un agricultor local. El conjunt mostra la magnificència residencial d’una gran explotació agrícola i senyorial del segle IV d. C., representativa de les elits rurals tardoromanes de la Hispània d’aquella època.

Protegida sota una instal·lació museogràfica d’alt nivell arquitectònic i funcional, la visita va permetre contemplar una extensa superfície de paviments decorats amb mosaics en un estat de conservació excepcional. Entre ells va destacar de manera unànime el mosaic central del oecus o saló principal, que representa la troballa d’Aquil·les a l’illa d’Esciros, al costat d’altres motius figuratius i geomètrics de gran complexitat tècnica que van ajudar a comprendre la vida domèstica i cortesana del món clàssic final.

Saldaña

El tancament de la ruta es va dur a terme a la vila històrica de Saldaña, municipi de referència de la comarca de La Vega-Valdavia que articula els servicis i l’acollida del jaciment de La Olmeda. El passeig pels seus carrers va permetre conéixer la tradicional Plaça Vella amb la seua estructura porticada, l’església de Sant Pere i els voltants del riu Carrión, que vertebra el paisatge d’esta àrea urbana.

La conjunció d’espais visitats durant esta segona jornada va oferir una visió integral sobre com diferents períodes històrics han anat sedimentant la seua empremta sobre la província de Palència, demostrant a més la importància del compromís mutu entre associacions, societat civil i administracions en la salvaguarda, custòdia i promoció del patrimoni compartit.