La Coral d’Amics de Cristòfor Aguado ofereix un viatge musical de la música sacra a els ritmes lleters en el seu Concert de Tardor.

La Coral ha celebrat el seu tradicional Concert de Tardor, una de les cites musicals més consolidades de la programació anual. L’esdeveniment, que ha comptat amb la direcció de Josep Grau i l’acompanyament al piano de Cristóbal Ibáñez, ha oferit al públic assistent un recorregut sonor eclèctic i exigent, plantejat per a transitar des de l’espiritualitat de les composicions clàssiques fins a la vivacitat de les melodies d’arrel popular.

L’espiritualitat i l’harmonia de les peces sacres

La primera part de la vetlada va estar marcada per una atmosfera de devoció i transcendència. El programa va encetar el seu recorregut musical amb peces fonamentals del repertori clàssic, com l’emblemàtic Ave Maria de Bach i Gounod.

Aquest inici de caràcter universal es va complementar amb les obres de referents contemporanis, destacant el contrast compositiu de Karl Jenkins, presentat a través de l’energia de Cantate Domino i la introspecció d’Ave verum.

La serenitat va prendre el relleu amb la interpretació de l’Ubi caritas del compositor noruec Ola Gjeilo, una peça coral que aconsegueix fusionar la solemnitat del cant gregorià amb harmonies de tall modern.

El tancament d’aquest primer bloc litúrgic va arribar de la mà de la força expressiva del reconegut Hallelujah de Leonard Cohen, connectant directament amb la sensibilitat de l’auditori.

Del lirisme popular a les sonoritats internacionals

En reprendre l’actuació, la coral va fer un gir interpretatiu per endinsar-se en els terrenys de la música popular. El canvi de registre es va evidenciar amb Idil·li, de Joan Altisent i lletra d’Antoni Careta, una composició de caràcter íntim estretament vinculada a la terra i a la natura. El silenci i la calma van continuar sent els eixos conductors de la vesprada gràcies a La nit de Richard Rodgers.

A partir d’aquest punt, el viatge sonor es va desplaçar cap a Amèrica Llatina. L’agrupació va explorar la cadència pròpia del son cubà a través d’El Juramento i va transmetre el dramatisme característic del tango amb El último café, demostrant la plasticitat vocal dels cantaires a l’hora d’adaptar-se a gèneres musicals de diferents latituds.

Un missatge final d’esperança i obertura cultural

L’etapa final del concert va aportar un dinamisme renovat. La interpretació d’Omnia vincit va ressonar a la sala com un cant d’esperança fonamentat en el poder de l’amor, seguit del ritme percussiu del tema tradicional africà Bonse Aba, que va desencadenar l’ovació que va posar fi a la jornada.

Més enllà de la tècnica vocal, aquest tancament reflecteix la voluntat de la formació de trencar fronteres sonores i convertir cada actuació en un pont directe cap a altres cultures, posant en valor el paper de les agrupacions corals com a garants d’un llenguatge veritablement compartit i sense barreres.

Autora: Susana López Albert
Fotografies: Fernando Cuenca