Viatge cultural a Gran Canària

Concert de Tardor: un viatge per la música sacra
Concert de Tardor: un viatge per la música sacra
13 noviembre, 2026

Viatge cultural a Gran Canària

La asociación AACA en las Dunas de Maspalomas

Viatge cultural a Gran Canària: un continent en miniatura recorregut per l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado.

L’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado (AACA) va dur a terme una nova expedició dins de la seua línia de viatges culturals, posant rumb en esta ocasió cap a l’illa de Gran Canària.

Al llarg de quatre jornades, del 9 al 12 d’octubre, els participants van tindre l’oportunitat d’explorar una terra forjada pel foc volcànic, habitada històricament pels aborígens canaris i convertida en un pont entre Europa, Àfrica i Amèrica després del pas de Cristòfor Colom.

Concebuda sovint com un continent en miniatura per la seua diversitat orogràfica i climàtica, l’illa va permetre a l’expedició picassentina transitar, en qüestió de quilòmetres, des d’extensos paisatges dunars fins a cims banyats per mars de núvols i nuclis urbans d’arrel colonial.

En Port de Mogán

El sud insular i l’encant mariner en la jornada inaugural

El recorregut de l’entitat va començar el 9 d’octubre pel vessant meridional de l’illa, amb una primera parada a la reserva natural de les Dunes de Maspalomas. Aquest espai protegit de 403 hectàrees va oferir als visitants un paisatge d’arena daurada que canvia contínuament per l’acció del vent, generant un marcat contrast visual amb el blau profund de l’oceà Atlàntic.

Tot seguit, la comitiva es va desplaçar cap al Port de Mogán, un enclavament mariner conegut popularment com la Xicoteta Venècia per la xarxa de canals d’aigua de mar que travessen el seu traçat urbà. Els membres de l’AACA van poder recórrer amb calma els seus carrers per als vianants, ornamentats amb buguenvíl·lies i arquitectura tradicional canària, abans de tancar la primera jornada de convivència.

Viatge cultural a Gran Canària

Patrimoni fundacional, modernisme i espiritualitat al nord

El segon dia del viatge, el 10 d’octubre, es va dedicar a aprofundir en la història i el patrimoni arquitectònic de Las Palmas de Gran Canaria, ciutat fundada l’any 1478 i port d’escala fonamental en les rutes cap al Nou Món.

La ruta matinal va discórrer per Vegueta, el barri fundacional on els carrers empedrats, les façanes acolorides d’estil colonial i les places històriques evoquen l’època del descobriment. En el cor d’aquest nucli es va visitar la Catedral de Santa Ana, un temple d’arquitectura gòtica recognoscible per la seua façana de pedra volcànica fosca i el patrimoni d’art sacre que custodia al seu interior.

A poca distància, el passeig va continuar pel barri de Triana, centre neuràlgic comercial i cultural que destaca pels seus edificis d’estil modernista i el dinamisme dels seus comerços històrics.

Durant la vesprada, l’itinerari va posar rumb cap al nord per a conéixer la vila de Teror, considerada el cor espiritual de l’illa i reconeguda per la conservació dels seus balcons tradicionals de fusta tallada. Allà, el grup va visitar la Basílica de la Mare de Déu del Pi, una construcció del segle XVIII que acull la patrona insular i la plaça exterior de la qual vertebra la vida social del municipi.

Abans del retorn a l’hotel, l’expedició va fer una parada geològica a la Caldera de Bandama, un cràter volcànic circular d’un quilòmetre de diàmetre des del mirador del qual es van contemplar àmplies vistes de l’entorn.

En Vega de Sant Mateu

El cor muntanyenc, els cims i la memòria aborigen

La jornada de l’11 d’octubre va suposar un canvi d’escenari en abandonar l’allotjament de la costa sud per a endinsar-se en el relleu abrupte de l’interior insular. A mesura que l’autobús guanyava altitud, la vegetació més frondosa i els barrancs profunds van donar pas a la Vega de Sant Mateu, primera parada del dia on es va observar de prop la vida rural i la tradició agrícola i ramadera de les medianies.

L’ascensió va culminar al Pic de les Neus, el sostre de Gran Canària, des d’on es va gaudir d’una panoràmica sobre la mar de núvols amb la silueta del Teide, a la veïna illa de Tenerife, dibuixada a l’horitzó. Des d’aquestes altures també es va albirar el Monument Natural del Roque Nublo, un monòlit volcànic que va constituir un espai sagrat de culte per als antics pobladors aborígens.

El descens va permetre visitar Tejeda, municipi integrat en el paisatge que l’escriptor Miguel de Unamuno va definir com una tempesta petrificada, on els viatgers van conéixer la seua rebosteria tradicional elaborada amb ametla, com el bienmesabe.

Abans de concloure el dia, es va realitzar una última parada a Tunte, capital del municipi de Sant Bartolomé de Tirajana, un enclavament d’interés etnogràfic que entrellaça l’herència prehispànica amb l’arquitectura popular canària.

Las chicas en Barranc de Guayadeque

Comiat al barranc de Guayadeque i reconeixement a l’acompanyament local

L’última jornada, el 12 d’octubre, va reservar una immersió en l’arqueologia i l’etnografia local amb la visita al Barranc de Guayadeque. Aquest paratge natural, cobert de flora autòctona endèmica, constitueix un dels conjunts arqueològics aborígens més ben conservats de l’arxipèlag.

Els membres de l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado van poder comprovar com l’arquitectura troglodítica continua viva en aquest indret, on nombroses famílies mantenen les seues residències en cases-cova excavades a la roca, juntament amb restaurants integrats en la mateixa formació geològica.

Més enllà del valor paisatgístic i patrimonial de la ruta, el desenvolupament d’aquestes quatre jornades va comptar amb un factor humà determinant per a la comprensió del territori.

La asociación con nuestra guía Laura Medina Alemán

Des de l’associació es vol deixar constància expressa de la tasca de Laura Medina Alemán, la guia local que va acompanyar el grup durant tota l’estada. La seua professionalitat, el rigor en les explicacions històriques i culturals, així com la seua atenció constant cap a tots els participants, van contribuir de manera decisiva al bon discórrer de l’expedició, un treball ben fet que l’entitat vol reconéixer i agrair públicament.

Un brindis por la Asociación

Quan l’avió va enlairar-se rumb a València, l’experiència deixava sobre la taula una lliçó d’adaptació humana al medi: des de les coves prehispàniques de Guayadeque fins als ports oberts a l’Atlàntic, Gran Canària demostra com la geografia model·la la identitat dels pobles i com el diàleg entre cultures acaba construint un patrimoni compartit.

Autora: Mª Carmen Izquierdo Molins
Fotografies: Fernando Cuenca

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies